CRONOLOGIA DE FETS DESTACATS RELACIONATS AMB LA LOU I BOLONYA I LA RESPOSTA INSTITUCIONAL I ESTUDIANTIL

CRONOLOGIA DE FETS DESTACATS RELACIONATS AMB LA LOU I BOLONYA I LA RESPOSTA INSTITUCIONAL I ESTUDIANTIL
[en construcció-Versió 0.1]


2007

10.03.07 La UAB lanza un plan para captar profesores de fuera la Universidad (EL PAIS 10/03/07)

12.03.07 La UAB busca profesores en el extranjero para renovar su plantilla (EL PAIS 12/03/07)

26.03.07 Entrevista a Lluís Ferrer, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)(LA VANGUARDIA 26/03/07)


29.03.07 La competencia llega a la Universidad (EL PAÍS 29/03/07)


29.06.07 Tituluados españoles, en la cola europea de sueldos (20 minutos 29/06/07)

07.07.07 Assemblea contra la Precarietat lliura un manifest contra la política de personal i la nova carrera acadèmica aprovada sense negociacions pel Consell de Govern. Més de 300 signatures de professorat.[1] [DOC 1]

03.10.07- Assemblea Contra la Precarietat demana al Comitè d’Empresa del PDI laboral la convocatoria d’una vaga abans de Nadal (14 de Novembre). [DOC 2]

11.10.07. El Comitè de Empresa informa a l’Assemblea contra la Precarietat que no dona temps a preparar-la be, la posposa pel 13 de març. L’Assemblea contra la Precarietat accepta la modificació i es reparteixen el treball d’agitació. [DOC 3]


31.10.07. El Pleno del Congreso de los Diputados aprueba la Ley de Carrera Militar.

[...] se desarrollarán líneas de investigación consideradas de interés en el ámbito de las Fuerzas Armadas, la Seguridad y la defensa, colaborando con otras entidades y organismos públicos de enseñanza e investigación” (cita de la Ley)

Pero esta ley da pie a la intrusión de las instituciones militares en el sistema universitario, ya que la creación del sistema de centros universitarios de la defensa se llevarà a cabo adscribiendo las academias militares a distintas universidades que “impartirán la enseñanza de formación militar, encuadrarán a los alumnosy dirigirán y gestionarán su régimen de vida”

Una ley que llega en pleno proceso de aplicación del Espacio Europeo de Educación Superior, por el que las universidades tendrán que buscar mayor inversión externa y en la que el Ejército seguro que será un buen mecenas.

Font: Periódico Diagonal (segunda quincena de diciembre de 2007) [DOC 4]

31.10.07. Comissió d’Economia del Consell de Govern de la UAB. [DOC 5]

La Generalitat ha transferit 11 milions d’euros menys del que s’havia
compromès a la UAB per l’any 2008. Això genera preocupació perque ja el
pressupost de l’any 2007 va ser deficitari (4.6 milions) i hi ha compromís
amb el Consell Social d’assolir equilibri pressupostari pel 2008: és
impossible.

Més del 60% del pressupost es destina a despeses de personal, i els
diners de la Generalitat no el cobreixen: “així el 2003 cobria el 87,5% i en
el pressupost de 2006 la cobertura es va situar en el 91,2%.”. Així, entre
1999 i 2006 s’ha acumulat un dèficit de 22.3 milions d’euros.

Davant aquesta situació, les propostes d’actuació de la Comissió
d’Economia són:
1) S’exigirà a la Generalitat el compliment dels compromisos adquirits.
2) “Cal fer l’esforç d’aconseguir més finançament del sector privat.*"
3) Els ingressos de matrícula “és l’única via de possible increment dels
ingressos”. I hi afegeixen: “En aquest sentit, hi ha un possible increment
en el preu dels crèdits dels màsters”. « Una altra possibilitat és
l’increment dels preus públics en el grau i el postgrau als estudiants
estrangers no comunitaris i no residents, tal com permet el Decret de
Taxes i Preus Públics* de la Generalitat de Catalunya.


Novembre de 2007. Mobilitzacions a l’Estat Francès contra l’EEES [nov.2007]


11.12.07- Davant les notícies de que hi ha assemblees d’estudiants que volen afegir-se a a la vaga del professorat, però abans de les eleccions (el dia 6 de març) i la inexistència de notícies ni activitat preparatòria per part del Comitè d’Empresa, l’Assemblea de Tercer Cicle es reuneix i emet un comunicat:

“[...] l'Assemblea recolza la data del dia 6 –si finalment es confirma -, i expressa la seva disposició a integrar-se en el Comité de Vaga que es conformi per donar difusió a la convocatòria”. [DOC 6]

13.12.2008. La PMDUP decideix recolzar la data del dia 6M contra el Reial Decret aprovat a l’octubre i que trenca la suposada coordinació europea del Pla Bolonya
La PMDUP convoca a manifestació a totes les universitats de Barcelona el dia 6 de Març. A la UAB la CAF convoca vaga, la Facultat de Geografia i Història (UB) Campus UB Mundet també.


17.12.07. L’Assemblea contra la Precarietat no té cap notícia de la preparació de la vaga pel que fa al Comité de’Empresa del PDI-Laboral. No hi ha quòrum per prendre una decisió pel que fa al Comunicat de Tercer Cicle (assemblea integrada dins de l’Assemblea Contra la Precarietat). [DOC 7]


13.12.07 La Coordinadora d’Assemblees de Facultat de la UAB (CAF) decideix de crear el Comitè de Vaga. L’Assemblea d’Enginyeries es suma a la CAF.

21.12.07. La Coordinadora d’Assemblees acorda una estructura, finalitat i objectius preliminars pel Comitè per la part estudiantil a l’espera de que els sindicats afegeixen i negociin les seves reivindicacions. [DOC 8]

El Comitè de Vaga es va crear des de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) el 13 i 21 de Decembre) per preparar la vaga del 6M durant l’època d’exàmens. Es va constituir el 15 de Gener.

“El Comitè de Vaga monopolitza les competències de la vaga (exclusivament del procés de vaga i exclusivament de la UAB)”[2]

Sistema de representació:[3]
“Es fa roda de valoracions i s´aprova la assistència dels sindicats d´estudiants, com d´establir un sistema de vot paritari: 1 vot per representació. En el cas d´agents laborals, es decideix marcar un sistema equitatiu quan s´integrin definitivament al CV.

Es decideix que el mínim quórum necessari és de 5 representacions.
Es fa debat sobre el sistema de presa de decisions, si per majoria simple (més vots d´una opció que d´una altra) o per majoria absoluta (la meitat més un dels vots dels assistents).
Es consensua que per grans decisions es prohibeixin les abstencions”

Objectius del Comitè de Vaga:

“ S´acorda:
Objectius màxims del CV:
· Insubmissió de la UAB a la LOU i LUC.
· Paralització del Procés de Bolonya, la derogació de la LOU, la LUC i els Reial Decrets.
(Desgloçar aquests punts a partir de la proposta de taula reivindicativa presentada per III Cicle.)
Objectius de procés:
· Aliances: òrgans laborals, professorat i Secundària.
· Interlocució amb Rectorat.
· Arrivada dels continguts a cada facultat I seguiment massiu a la vaga”





2008
“La segunda ola de contrarreformas del Proceso de Bolonia.” En 2008 se abre una fase de reformas para “modernizar” la gestión y financiación de las universidades europeas. Los cambios tocan aspectos básicos de la universidad y de los centros de investigación, como la “gobernanza corporativa” y la captación internacional de estudiantes.DIAGONAl-24.01.08. Reportatge amb gràfics de dues pàgines. Pàgina 1. Pàgina 2.
“Las becas préstamo entran en escena”. Máster académico de iniciación investigadora, de especialización, de orientación profesional,… Gran parte de la financiación de los estudios de posgrado recae sobre la empresa y el alumnado. DIAGONAl-24.01.08.Descarrega
“A examen los nuevos planes de estudio de grado”. La Agencia de Evaluación (ANECA) empieza a recibir los nuevos grados y posgrados para su valoración.DIAGONAL 23.01.08- Descarrega

15.01.08 Primera reunió del Comitè de Vaga.



17.01.08 L’Assemblea Contra la Precarietat convoca una reunió informativa per becaris de col·laboració, de suport a la recerca i predoctorals. [DOC 9]
En aquesta reunió s’informa del Reglament que vol aprovar la Comissió d’Afers d’Estudiants del Consell de Govern de la UAB el dia 24 de Gener. Davant aquest reglament i la situació dels becaris i becàries es decideix convocar una vaga pels dies 22, 23, 24 i 25 de Gener. El dia 24 es reuneix la Comissió i es convoca concentració al Rectorat sota el lema: “Cap treballador/a sense contracte, beques dignes ja¡”. [Taula Reivindicativa DOC 10]
“1) Paralització del Reglament de Beques de Col·laboració perque:
No reconeix que els becaris de col·laboració són treballadors i treballadores sense contracte i sense drets laborals.
No estableix uns ingressos mensuals mínims ni la seva revisió a l’alça segons l’increment del cost de la vida (IPC).
No inclou el cost de la matrícula.
2) El compliment de les condicions que estableix l’actual convocatòria per als becaris i becàries de col·laboració, donat la quantitat de irregularitats detectades.
3) L’establiment d’un calendari en firm i concret de negociacions amb el següent programa:
La conversió en contractes laborals dignes de les places cobertes per beques de col·laboració en tasques no docents i docents.
L’establiment d’un programa de beques propi de la UAB, tal com estableixen els seus Estatuts (art. 180.1 i 180.3) “per compensar les desigualtats” sense contraprestació de servei.”

La vaga té un seguiment de més del 90%. Els i les estudiants dels convenis universitat-empresa (PCUE) s’afegeixen a la convocatòria de vaga.


22.01.08. La Junta de Facultat de Traducció i Interpretació per 26 vots en contra, 12 a favor i 4 abstencions, la proposta de pla d'estudis de Grau es rebutjada.

Dimarts 22 de gener 2008: la Junta de Facultat rebutja la proposta de nou pla d'estudis. La memòria que l'acompanya s'hi presenta incompleta i no es vota, perquè diversos membres de la Junta consideren que és un esborrany i no estan d'acord amb determinats punts de la mateixa, ni amb votar un document pendent de modificacions.La proposta del pla d'estudis es rebutjada. La vicedegana d'estudis, Pilar Cid, la coordinadora de titulació, Claude Mestreit, i la professora Marisa Preses demanen la disolució de la Comissió de Plans d'Estudi, en demanen la constitució d'una de nova i anuncien que no en formaran part.

23.01.08. “¿Tiene la universidad algún interés para el capital?”. Para responder a esta pregunta, la autora muestra la rápida evolución del modelo universitario y su adecuación a las exigencias del nuevo capitalismo. Por Montserrat Galcerán, catedrática de Filosofía de la Universidad Complutense de Madrid. DIAGONAL-23.01.2008. Llegir.

Entrevista a J.M. Bricall. (inspirador de les actuals reformes universitàries, Informe Bricall).[Revista UB Gener-Març]

24.01.08- Concentració i manifestació dels Becaris de Col·laboració al Rectorat, a on es reuneix la Comissió d’Afers d’Estudiants. L’Assemblea contra la Precarietat, CAU, Junta de Personal Funcionari d’Administració i Serveis acompanyen el seguidici. El Reglament decau de la Comissió.

L’Assemblea decideix prosseguir i convoca vaga pel 29, 30 i 31 de Gener i manifestació al Consell de Govern el dia 31. Seguiment de més del 90%. Arriven comunicats de suport de la Federacion de Jóvenes Investigadores (FJI) i de D-Recerca, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), del SEPC, de l’AEP, … Comencem a sortir a tots a El País, El Público, La Vanguardia, L’Avui, … (Repercussió mitjans). Especialment destacable la notícia al diari El Público.

28.01.08. L’Oficina de Coordinació Institucional informa que el punt del Consell de Govern d’aprovació del Reglament ha esdevingut en informatiu.

L’Assemblea tramita mitjançant els claustrals la invitació d’un portaveu al Consell de Govern.


30.01.08. El Vicerector d’Estudiants i Cultura, envia un mail als becaris i becàries de col·laboració amenaçant amb treure als becaris la part de la beca corresponent als díes de vaga. [DOC 11]


31.01.08. Reunió del Consell de Govern de la UAB.
Els claustrals presenten tres resolucions sobre la situació dels becaris de col·laboració, resolucions que ni tan sols s’estudia discutir ni votar per part del Rector, Secretari ni cap membre del Consell de Govern. [DOC 12: Documentació presentada Consell Govern]
El Rector anuncia que no es penalitzara econòmicament la vaga als becaris (donat que no són treballadors) i a petició seva, es crea una Comissió ad-hoc per discutir la cuestió, de caràcter paritari (Consell de Govern, Assemblea de Becaris). [DOC 13: Acta C.Govern 31.01.08]

04.02.08. Primera reunió de la Comissió ad-hoc. Compossada per part del Consell de Govern per la Degana de la Facultat de Lletres (Helena Estalella), el ara Degà de la Facultat de Dret, el Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell, un estudiant claustral, com a convidat pel Vicerector, l’Adjunt del Vicerector (Martí Marín), i un membre del PAS.

Aquesta Comissió, per interpretació expressa d’en Secretari General, Rafael Grasa i Rector, s’acota a les beques de col·laboració i no parlarà ni de PCUES ni de laboralització, ni tan sols vol demanar informes econòmics i jurídics que donguin una informació amplia sobre la situació plantejada. [DOC 14]

Dimarts 5 de febrer: els membres de la Comissió d'Afers Acadèmics del Consell de Govern reben la convocatòria per a la sessió del 12 de febrer:Punt 3: Aprovació de la memòria dels títols de grau de Traducció i Interpretació i de Medicina (conjunt UAB-UPF), per delegació del Consell de Govern.També es convoca una Subcomissió Permanent de la Comissió d'Afers Acadèmics, però en el seu ordre del dia no s'inclou aquest punt.

06.02.2008- L’Assemblea Contra la Precarietat decideix finalment anar amb el 6 de març. SUPORT SINDICAL. Davant la postura dels sindicats, la única possibilitat és que CGT tramiti la cobertura legal a la convocatòria. Independentment, es va negociant una taula reivindicativa al sí del Comitè de Vaga.


“Els treballadors i treballadores de la UAB del col·lectiu docent, investigador i d’administració i serveis que aquest 6 de març ens hem sumat a la vaga o hi donem suport de diferents formes entenem que la nostra és una lluita per la defensa d’un ensenyament públic i de qualitat basat en unes condicions laborals dignes i justes per part d’aquelles i aquells que amb la nostra feina el fem possible en el dia a dia.[4]

Un increment del finançament públic de les universitats públiques. La base de la dignificació de les condicions laborals dels treballadors/es de la UAB comença per una política pública compromesa realment amb el finançament del conjunt de l’ensenyament públic i de les universitats com a part integrant d’aquest. L’ensenyament públic ha de ser vist des de les diferents administracions com un eix estratègic en la consecució d’una societat crítica i plenament democràtica.
Una implicació real de la UAB amb els i les seves treballadores. L’equip de Govern de la UAB ha de revisar les seves prioritats pressupostàries que actualment se centren més en una política d’aparador i grans titulars i deixen de banda el garantir unes condicions laborals dignes per a sectors importants dels treballadors i treballadores de la universitat.
L’erradicació de la precarietat laboral. La precarietat laboral en la que està immerses una part de les treballadores i treballadors de la UAB, a més de la precarietat de la vida d’aquestes persones, atempta contra la igualtat entre els treballadors/es i és la principal amenaça a la qualitat de les funcions pròpies de la universitat. La seva eliminació s’ha de centrar en tres eixos:
i. La reversió de l’actual procés d’externalització/privatització de serveis de la UAB.
ii. L’elaboració d’un pla de regularització i estabilització dels diferents col·lectius docents docents i investigadors en situació de precarietat i l’aplicació sense ambigüitats de la legislació vigent en matèria de drets laborals (Estatut dels treballadors, conveni col·lectiu, Estatuto del Empleado Público, etc).
iii. La resolució de casos de contractació amb figures fraudulentes encobertes que es donen en diversos centres, com és el cas de les beques de col·laboració, de capítol 6, convenis universitat-empresa i “teacher assistants”.
b. Tot el personal de Capítol VI ha de tenir els mateixos drets que el personal fixe de plantilla, i se li ha d’aplicar el Conveni. La gerència ha de negociar i clarificar les places que són estructurals (amb contracte indefinit) i s’han de garantitzar els mateixos drets laborals, salarials i formatius que el personal fixe. També és necessari exigir l’acompliment d’uns horaris ben definits, ja que moltes vegades la jornada real és superior al què estipula el contracte i el propi Conveni; igualment s’exigeix objectivitat i transparència a la hora de seleccionar el personal
No a les hores extres per a cobrir substitucions. Hi ha un ampli volum de substitucions relativament previsibles (per a càrrecs, sabàtics i altres llicències, etc.). Un increment de la dotació de treballadors/es estables facilitarà resoldre aquestes necessitats fent compatible una millora de les condicions laborals de la plantilla, dels serveis que ofereix i a l’hora evitarà incrementar de forma legalment dubtosa les jornades laborals.
Revisió del nou Model de Carrera Acadèmica. Aquesta mesura fou aprovada pel Consell de Govern sense haver estat prèviament negociada amb els difernts actors de la comunitat universitària.
Que es respecti la democràcia en els diferents espais de negociació de la UAB. No a les imposicions unilaterals per part de l’Equip de Govern de la UAB. L’Equip de Govern ha d’assumir l’existència de diferents espais de representació dels i les treballadores i del conjunt del col·lectiu docent i investigador i les seves competències, i promoure una autèntica pràctica negociadora en tot allò que ens afecti com a tals.”


11.02.08 Licenciados cada vez más baratos (El País 11/2/08)



05.02.08 Reunió d’una delegació de l’Assemblea Contra la Precarietat i del Comitè de Vaga amb totes les seccions sindicals per demanar que convoquin vaga el 6M, sense èxit. [completar]

Dijous 7 de febrer 2008: es celebra una nova Junta de Facultat, on segonsl'ordre del dia no es tractaria la qüestió del pla d'estudis del Grauen Traducció i Interpretació:”Benvolgudes companyes, benvolguts companys,Per indicació de la degana us convoco a la reunió de la Junta de Facultat que tindrà lloc el proper dijous 7 de febrer de 2008, de 16 a 17.30 h, a la sala Jordi Arbonès de la Facultat de Traducció i 'Interpretació, amb l'ordre del dia següent:1.- Aprovació, si s'escau, de l'acta provisional de la Junta de Facultat del 22 de gener de 2008.2.- Informe de la degana.3.- Aprovació, si s'escau, de la constitució de la comissió per a la preparació del grau en Llengües i cultures d'Àsia Oriental.4.- Aprovació, si s'escau, del mecanisme d'accés a la llicenciatura en Traducció i Interpretació (Francès).5.- Afers de tràmit6.- Torn obert de paraules”El Deganat anuncia que ha decidit fer-se càrrec de l'elaboració de la proposta del pla d'estudis del Grau en Traducció i Intepretació.Es comenta que la memòria del pla d'estudis es presentarà la setmana vinent a la Comissió d'Afers Acadèmics. Tanmateix, els membres de la Junta només disposen de la versió d'aquest document enviada 18 de gener.

Divendres 8 de febrer:
un grup de 12 professors membres de la Junta de Facultat adrecen un escrit a la Vicerectora d'Ordenació Acadèmica per demanar la retirada de la votació d'aquesta memòria de la CAA del 12 de febrer.

Dilluns 11 de febrer: 14 representants dels estudiants a la Junta de Facultat envien una carta on demanen que no es porti a terme la votació d'aquesta memòria. Els membres de la CAA reben com a documentació la versió definitiva de la memòria. Els membres de la Junta de la FTI continuen sense tenir-la.

Dimarts 12 de febrer: es celebra la reunió de la Comissió d'Afers Acadèmics on s'arriba al següent acord:
“La Comissió d'Afers Acadèmics (CAA) s'adreça a la Facultat de Traducció i d'Interpretació per a demanar-li la seva conformitat a la tramesa a l'ANECA de la memòria per a la sol•licitud de verificaciódel títol oficial de Graduat en Traducció i Interpretació dins el termini establert, que expira el dia 15 de febrer de 2008, sota les condicions següents:1. La tramesa de la memòria no implica en cap cas l'aprovació per part de la CAA del pla d'estudis d'aquesta titulació, desestimat en la Junta de Facultat del dia 22 de gener de 2008.2. La Facultat es concedeix un període de 30 dies naturals per a elaborar una nova proposta de pla d'estudis que haurà de ser ratificada per la Junta de Facultat i elevada a la CAA per a la sevaaprovació.3. L'eventual aprovació de la proposta d'aquest pla d'estudis per part de la CAA pot comportar modificacions en la memòria per a la sol•licitud de verificació del títol oficial de Graduat en Traducció iInterpretació.4. Si transcorregut aquest període la Junta de Facultat no ha pogut ratificar una proposta de pla d'estudis, la UAB retirarà la memòria per a la sol•licitud de verificació del títol oficial de Graduat enTraducció i Interpretació.”
Es convoca una Junta de Facultat extraordinària amb 48 hores d'antelació per decidir sobre la tramesa a l'ANECA de la memòria del títol de Graduat en Traducció i Interpretació (memòria que no s'adjunta als membres el aquesta convocatòria). Tanmateix, la Junta es convoca en setmana intersemestral, amb la qualcosa la majoria dels alumnes i part del professorat no podran assistir-hi.

12.02.08. Reunió d’una delegació del Comitè de Vaga amb el Comitè d’Empresa PDI-laboral: no més CGT decideix convocar la vaga i donar suport legal a la petició de l’Assemblea Contra la Precarietat.

Dimarts 12 de febrer: es reanuda la reunió de la Comissió d'Afers Acadèmics. La vicerectora d'Ordenació Acadèmica informa del resultat de la Junta de Facultat de Traducció i Interpretació. Diu que hi havia empat i que el Gabinet Jurídic recomanava repetir la votació, però que sembla que membres de la Junta van marxar de la sala (??!!) i que "la Degana va declinar fer ús del vot de qualitat". Així doncs, la CAA acorda no tramitar la memória del pla d'estudi del grau en Traducció i Intepretació a l'ANECA.

14.02.08. Vaga del professorat i estudiants de secundària contra l’esborrany de Llei d’Educació Catalana, convocada per tots els sindicats:[COMPLETAR]

Dilluns 18 de febrer 2008. : l'Equip del Deganat de la Facultat de Traducció i interpretació presenta la seva dimissió al Rector.

18.02.08. El Comitè de Vaga ja té el calendari i cartell oficial d’activitats per la setmana de lluita.


Dimarts 19 de febrer de 2008: l'Equip del Deganat informa a la Facultat de laseva dimissió i convoca una Junta extraordinària per començar elstràmits d'elecció d'un nou degà/degana.


20.02.08 El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va avançar ahir que el Govern preveu aquest mateix any reformar la llei d’universitats de Catalunya.
[...] “reforçar l’autoritat acadèmica dels rectorats i incrementar, alhora, l’autoritat real dels Consells Socials en la gestió econòmica de les universitats”.
El conseller ha anunciat l’obertura d’una línia d’incentius en recerca per empreses que faciliti la incorporació de doctorands i investigadors. “Tenim talent i l’hem d’incorporar a les nostres universitats i empreses públiques i privades perquè comencin a captar excel·lència”.
El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha reclamat avui a les universitats catalanes “més coratge per obrir-se a l’exterior i participar en projectes internacionals de primer nivell”
Font: El Periódico de Catalunya 20.02.08 i web del Comissionat per a Universitats i Recerca (Nota de premsa emesa pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa)

21.02.08. La Coordinadora d’Assemblees de Facultat es reuneix i acorda un calendari de taules informatives, passaclasses, i repartiment d’octavetes tots els matins a FGC i RENFE.
OCTAVETES:

25.02.08 Els claustrals del Consell de Govern fan la petició de inclusió d’un punt a l’orde del dia per informar sobre la convocatòria de vaga i les reivindicacions plantejades a més de convidar a una delegació del Comitè de Vaga per explicar formalment els motius d’aquesta.

Benvolguts/benvolgudes,Com a membre del Consell de Govern, demano la inclusió del següent punt a l'ordre del dia de la sessió del dia 5 de març:a) Informació de la convocatòria de vaga del 6 de Març per part del Comitè de Vaga y votació de proposta de resolució.En relació a aquest punt, sol·licito que siguin formalment convidats els següents estudiants, amb el correu de contacte corresponent per a que se'ls faci arribar en temps i forma la convocatòria i documentació de la sessió.

25.02.08 El Secretari General, Rafael Grasa decideix que no:

L'Equip ha considerat que, atès que el rector ja tenia previst informar d'aquest assumpte en el punt del seu Informe, després de comentar-lo cedirà la paraula a l'estudiant membre del Consell de Govern que vosaltres designeu perquè pugui fer la seva intervenció informativa. Si voleu repartir alguna documentació, ens la podeu fer arribar per a fer-ne còpies.Pel que fa a la votació d'una resolució sobre aquest assumpte, no es considera pertinent, atès que no és una competència del Consell de Govern .Finalment, us informo que la presència de persones que no són membres del Consell es limita habitualment a aquells casos en què han de fer una intervenció específica sobre un punt determinat i que no pot ser assumida per un membre del Consell; en no tractar-se d'aquesta situació en aquest cas, no es considera pertinent la proposta de convidar persones que no en són membres.Ben cordialment,Maria EspadaléOficina de Coordinació Institucional

26.02.08. Seminari de Formació pels Piquets Informatius i les Taules de Informació sobre el Procès de Bolonya, la LOU i l’actuació de la UAB. Hi assisteixen més de 30 persones de totes les assemblees integrades dins del Comitè.
Plantejament de la sessió.
Recull de les principals dubtes plantejats

27.02.08. Presentació pública de la campanya de la PMDUP
Xerrada-Debat sobre la situació actual de les universitats catalanes i presentació del manifest de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública l’Aula Magna de la Facultat de Física i Química de la UB.
A càrrec d’en Josep Ferrer (Catedràtic de Matemàtica Aplicada i ex-rector de la Universitat Politècnica de Catalunya), Arcadi Oliveres (Professor Titular Ciències Econòmiques de la UAB), Ramon Franquesa (Economista, Professor Titular UB) en substitució d’en Francisco Fernández Buey ( Catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat Pompeu Fabra, filòsof i escriptor), i una representant de l’Assemblea contra la Precarietat. Van assistir-hi al voltant de 100 persones.


27.02.08. El rectorat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va ordenar a la secretaria general del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària, òrgan encarregat de coordinar les activitats de les associacions d’estudiants, que totes les demandes i peticions d’espais i altres materials realitzades pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) fossin bloquejades.

Extracte del comunicat del SEPC:

“això suposa que la universitat ha dictat una ordre per tal de denegar tots els permisos que presenti el SEPC per poder realitzar actes.
El motiu de bloquejar i impedir l'acció sindical i política del SEPC és la represàlia que ha decidit emprendre el rectorat davant la negativa del SEPC de participar en una reunió multilateral amb altres associacions d’estudiants i el rector, sobre la visita de la senyora Dolors Nadal al campus Ciutadella de la UPF.”

28.02.2008 “¿Quién está detrás de los actos radicales de la Universidad? Distinto nombre, distinta procedencia pero ideales comunes y formas de actuar recurrentes. Repasamos el origen y la doctrina de los principales grupos que boicotean la libertad de expresión y amedrentan a la comunidad universitaria” Reportatge de El Mundo 28-02-2008 Pàgina 1 Pàgina 2




28.02.08. A la PMDUP, l’Assemblea de la Facultat de Geografia i Història anuncia que la vaga allà serà convocada pels díes 3, 4, 5 i 6 de Març amb xerrades informatives, tallers, ... Amb la participació de professorat de diferents facultats. Es confirma que la manifestació sera acompanyada del seguidici dels conductors d’autobusos en vaga pels dos díes. Els parlaments finals de la manifestació tindran a un membre de la PMDUP, a un membre del Comitè de Vaga de la UAB, a un membre del Moviment Assambleari d’Estudiants de Sabadell (estudiants de secundària), un membre d’USTEC i un representant del professorat contra el Procés de Bolonya.


28.02.08 Els becaris de col·laboració, (Assemblea participant del Comitè de Vaga), soliciten ser convidats a la sessió del Consell de Govern per parlar de les negociacions al sí de la Comissió ad-hoc, i el Secretari General, Rafael Grasa, explica que la seva presència es restringeix al punt específic de beques de col·laboració d’aquest dia.

“entenc que no seria necessaria que assistís ningú. Tanmateix,podem autoritzar si ho voleu la presència de dos, sempre i quan ESTIGUINNOMES EN AQUEST PUNT en el Consell”

28.02.08. Dos estudiants pengen una pancarta a les columnes de la UAB.

Comunicat de Premsa del Comitè de Vaga:
Aquest matí, dos alumnes en nom del comitè de vaga de la UAB, han pujat a les columnes del “monument al saber” de l’autònoma i han desplegat una pancarta convocant a la manifestació del 6 de març i la concentració del dia 5 a la plaça cívica.
Les reivindicacions són les següents, amb la concentració-mani del dia 5, es planeja anar des de la plaça cívica fins al rectorat -aquell dia hi ha consell de govern- i plantejar-li al rector les nostres exigències que us adjuntem més abaix, entre elles la insubmissió de l’autònoma a la LOU, la LUC i a tots els reials decrets que estipulen la implantació concreta de Bolonya a la universitat.
La despenjada de la pancarta s’ha desenvolupat sense problemes, els estudiants han pujat al monument mentre els serveis de seguretat intentaven impedir-ho, però al final s’han en sortit de manera totalment pacífica, cosa que no es pot dir del grup de seguretat, que han intentat placar en varies ocasions als estudiants. Un cop dalt, els problemes han desaparegut, la seguretat ha marxat i hem pogut despenjar la pancarta sense més problemes. Els estudiants han estat dalt del monument durant tres hores, temps en el que s’ha despenjat la pancarta i s’han encès bengales vermelles per cridar l’atenció.

02.03.08. 6 de marzo. Manifestación en Valladolid contra el Proceso de Bolonia
Diferentes colectivos estudiantiles y juveniles de la ciudad han convocado la siguiente manifestación coincidiendo con la jornada de lucha contra Bolonia para el jueves 6 de marzo, a las 11h en la facultad de Trabajo Social (Campus Miguel Delibes).
El jueves 6 de marzo hay convocada una jornada de lucha contra el Plan Bolonia. Diversas organizaciones estudiantiles y juveniles venimos denunciando las consecuencias que esta nueva reforma traerá a los estudiantes, profesorado y personal de la universidad. Haciendo un esbozo general, podemos mencionar: Ocultismo: La implantación de este Plan Bolonia se está produciendo con una absoluta falta de información, y mucho menos consulta a la comunidad estudiantil, y concretamente la universitaria, porque es la única manera de imponer una medida tan destructiva como ésta. Vemos una vez más que no hay ni un mínimo de democracia interna, los estudiantes estamos sólo para obedecer, y no tenemos voz ni voto...

http://www.kaosenlared.net/noticia/6-marzo-manifestacion-valladolid-contra-proceso-bolonia


03.03.2008 Agents socials[5] - La secció sindical de la CGT a la UAB dóna tot el seu suport a la VAGA DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR del proper dia 6 DE MARÇ decidida a l'ASSEMBLEA CONTRA LA PRECARIETAT DE LA UAB.
Després de mesos de negociacions entre el Rectorat de la UAB i el Comitè d'Empresa (del que CGT també en forma part) no s'ha arribat a cap acord. Més aviat, el que s'ha estat produint és una escenificació d'una presumpta negociació que, en realitat, son simples converses que no han arribat, ni tan sols, a acords parcials d'una mínima rellevància.
Cada vegada és més apreciable la manca de sintonia entre el Comitè d'empresa i el Personal docent i Investigador laboral a qui s'hauria de representar i defensar, sense ambigüitats, en les negociacions. Resulta lamentable que la lògica sindical s'anteposi a les demandes defensades pels treballadors i treballadores a l'Assemblea.
Des de la secció sindical de la CGT a la UAB pensem que les demandes del Personal Docent i Investigador laboral expressades, directament i sense mediacions, a l'ASSEMBLEA CONTRA LA PRECARIETAT DE LA UAB, s'han d'assumir i defensar en un veritable procés negociador. De la mateixa manera que, en aquest moment, donem suport i convoquem a la vaga que els treballadors i treballadores han decidit a la mateixa Assemblea, al marge d'interessos i disciplines sindicals. Si ningú fa el treball per nosaltres, ningú tampoc no ha de decidir per nosaltres.
MOTIUS DE LA VAGA.
Aquesta vaga es convoca davant els escassos avenços en tres àmbits fonamentals pel futur de la Universitat:
1. La insuficiència del finançament de la universitat pública, que té com a coartada la consigna de que l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior s'ha de fer a "cost zero".2. El manteniment en la precarietat laboral d'un extens col·lectiu de personal docent i investigador decisiu per al funcionament diari de la nostra Universitat.3. L'anquilosament d'un procés negociador que condueixi a l'eradicació de la borsa de precarietat, es posa en evidència en la voluntat d'imposar unilateralment mesures no pactades i és expressió de les reserves amb que s'accepta com a interlocutors/es als treballadors i treballadores en precari, constituint una negació dels plens drets laborals d'aquest col·lectiu.
OBJECTIUS DE LA VAGA
Els objectius generals de la vaga consisteixen en:
(a) El compromís amb la cerca activa de recursos públics per la Universitat.(b) La priorització en els pressupostos de la UAB de les mesures destinades a garantir unes condicionals laborals i de promoció dignes que repercuteixin en la qualitat de la tasca docent i investigadora.(c) Aturar la tendència de cobrir llocs de treball amb beques formatives o figures no adequades.(d) La transparència de les pràctiques de negociació a la UAB i el respecte dels acords als que s'arribi.
Els objectius concrets s'orienten als següents canvis en l'actual política de personal docent i investigador de la UAB:
I. L'elaboració d'un pla d'estabilització dels diferents col·lectius docents i investigadors en situació de precarietat, sota el principi de que el pla ha de contemplar l'existència de drets adquirits pel fet d'haver contribuït en la docència i investigació de la UAB en unes condicions laborals i salarials precàries.II. El manteniment de la figura de professor ajudant, que en les actuals condicions legals és clau en el procés de realització de la tesi i l'acreditació. III. La transformació a Lector de les places d'Associat de 5-6 hores de dedicació. De manera immediata per aquells que tenen la tesi acabada i estan acreditats i amb una moratòria pels que no tenen l'acreditació.IV. Donar l'oportunitat de transformació a PIF als "falsos Associats" que estiguin en condicions de ser-ho.V. L'eradicació immediata del nivell 2 d'associat que encara s'utilitza en substitucions.VI. Reconèixer les funcions dels becaris que vagin més enllà de la seva formació com activitats pròpies del PDI o de PAS i, per tant, com activitats laborals, així com el reconeixement de les seves hores de docència com a crèdits.VII. L'eradicació de l'associat de substitució ha de suposar un sobredimensionament de la plantilla dels departaments per tal de fer front a aquestes necessitats docents, i en cap cas suposar la realització d'hores extres, doncs va en contra de la qualitat de la docència i de la demanda del professorat de tenir més temps per dedicar a la recerca.VIII. La revisió del nou model de carrera acadèmica, al no haver estat consultat ni negociat amb els diferents actors de la comunitat universitària.
Igualment, es convoca a la concentració i marxa fins al rectorat per l'entrega del manifest del Comitè de Vaga, el proper dimecres 5 de març a les 12:30 davant el bar de Ciències.
Per últim, cridem als companys funcionaris la signatura del manifest de recolzament de les reivindicacions dels personal docent laboral: Manifest
Informació de l'Assemblea contra la Precarietat de la UAB a: Informació Assemblea precarietat
Més informació al Web de la CGT-UAB


04.03.08. 12h. Cercavila a la UAB.


04.03.08. Roda de Premsa de la PMDUP davant de l’antic DURSI, ara, Comissionat per a Universitats i Recerca (CUR) : ‘Avui denunciem l’enterrament de la universitat pública”


04.03.08 Tancada a la Facultat de Filosofía i Lletres. Càrrega policial

05.03.08 Comunicat del Comitè de Vaga demanant la dimissió del Equip de Govern, especialment del Rector, Lluís Ferrer i del Secretari General, Rafael Grasa així com del Vicerector d’Estudiants i Cultura, Joan Carbonell.

05.03.08 Comunicat de l’AEP, del SEPC, del Comitè de Descansos de TMB, ...

05.03.08 Reunió del Consell de Govern al qual, el Rector explica que no hi ha hagut cap ferit i es qualifica d’exemplar l’actuació dels Mossos.

05.03.08. L’Adjunt de Vicerector, Marti Marín, anuncia la seva dimissió. [Text Complet]

05.03.08 Xerrades i concentració cap al Rectorat, reunió Consell de Govern.

05.03.08 Comunicat del Consell de Govern de la UAB

“Comunicat del Consell de Govern de la UAB
El Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), informat dels fets esdevinguts ahir (dia 4 de març) - l'ocupació forçada de la Facultat de Filosofia i Lletres per part d'un grup d'estudiants i el posterior desallotjament forçat d'aquests estudiants per part de les forces de seguretat-, acorda:
1. Manifestar el seu suport a la decisió presa pel rector, amb l'acord dels degans implicats, d'aplicar les mesures necessàries per tal de garantir l'accés a la Facultat.
2. Considerar que es tracta de fets excepcionals i manifestar la voluntat reiterada de la UAB per resoldre de manera dialogada, lliure i sense imposició qualsevol qüestió que afecti la comunitat universitària.
3. Mantenir el compromís de seguir treballant per defensar una universitat pública de qualitat.”
Font: Web UAB


05.03.08. Es reuneix la PMDUP. Reben noticíes directes per part dels Mossos d’Esquadra de que sota cap concepte deixaran a la manifestació baixar per Rambles.

05.03.08. L’Assemblea de Geografia i Història de la UB rep l’amenaça del Vicerector d’Estudiants i Deganat de que lendemà no “hi haura piquets sí o sí”, malgrat que el seguiment de la vaga de la facultat ha estat del 100% i malgrat l’afluència d’estudiants a les activitats organitzades.


05.03.08. Comunicado de solidaridad aprobado en la noche de ayer en el encierro central del rectorado de la universidad de sevilla.
Los Grupos de Estudiantes NO A BOLONIA de Sevilla, las delegaciones de alumnos de filología, filosofía, biología, delegados de alumnos de física, los delegados de centro de la facultad de ciencias experimentales de la Universidad Pablo Olavide,
Condenamos la carga policial realizada sobre los estudiantes de la Universidad Autónoma de Barcelona en el día de ayer. Nos solidarizamos con ellos y nos sumamos a su exigencia de dimisión del Rector de esta universidad.
Consideramos que hoy día se cierne sobre la Universidad Pública una verdadera amenaza de muerte, en favor de los intereses del mercado y en perjuicio del conjunto de la sociedad. Por eso reiteramos nuestras reivindicaciones y advertimos que, a pesar de la represión que pueda ejercerse sobre nosotros, seguiremos gritando: NO A BOLONIA.


06.03.08 Manifestació a Barcelona. Vaga a la UAB, Facultat de Geografia i Història de la UB, Campus de Mundet de la UB. Els Mossos restringeixen el dret a manifestació impedint baixar per Rambles al seguidici i derivant-lo al manifestòdrom en que s’ha convertir via Laietana. Terminen demanant la dimissió de Lluís Ferrer, Rector de la UAB. Entre vuit i deu mil persones es concentren a la manifestació.

Extracte del comunicat llegit a peu de Rambles pels portaveus de la PMDUP:

“_ denunciem que la policia impedeixi el nostre legítim dret de manifestació aturant el nostre pas per les rambles.
_ denunciem que cada cop més el centre de la ciutat s’està convertint en un espai aparador destinat al turisme i no pensat per la gent qui vivim a la ciutat.
_ volem recuperar les rambles, el centre de la ciutat i el nostre dret d’expressió per aquest espai públic.
_ i un cop més s’evidencia la repressió que estem vivint i que ja vàrem patir aquest dimarts a la UAB: un grup d’estudiants es va tancar de manera pacífica a la facultat de lletres, exigint que es fes públic l’estat de quebra financera en la que es troba la UAB i que es paralitzés la implementació de bolonya a la mateixa universitat. El rectorat es va negar al diàleg i va cridar a l’entrada dels mossos a la UAB i a que carreguessin contra els estudiants pacíficament concentrats davant la Facultat de Lletres.”


06.03.08 Comunicat del Deganat de Filosofia i Lletres i de l’Equip de Govern

“Comunicat de l'Equip de Govern de la UAB i del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres
06.03.2008 Institucional - El Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i l’Equip de Govern de la UAB declaren que el dia 4 de març del 2008 la normalitat acadèmica va ser interrompuda pels fets que es relacionen a continuació:
a) Un grup de persones amb granota i passamuntanyes i proveït de cadenes, tenalles i cadenat van tancar els accessos interns i externs de la Facultat, a partir de les 12,45 hores.
b) Un altre grup, alguns d’ells estudiants de la Facultat, van comminar els estudiants, professors i personal de l’administració, a sortir de la Facultat amb l’objectiu de tancar-la i ocupar-la; amb amenaces i intimidacions a alguns professors i personal de l’administració.
c) Al mateix temps, es comminava la degana a donar l’ordre d’abandonar la Facultat.
d) Utilitzant mobiliari de la Facultat, cadires, taules, armaris, fotocopiadores, van aixecar barricades fins al sostre en els accessos tancats.
e) Davant d’aquesta situació, el Deganat va ordenar l’evacuació total de la Facultat.
f) El grup que protagonitzava aquests fets va declarar la Facultat de Filosofia i Lletres tancada i ocupada.
g) Des del primer moment es van intentar establir negociacions per part de la degana, del vicerector d’Estudiants, de l’adjunt al vicerector d’Estudiants i del secretari general, amb les persones que ocupaven la Facultat. Tot i que se’ls va oferir fins i tot d’ocupar una zona de la Facultat, però permetent l’accés a les persones que ho necessitessin, es van negar a qualsevol acord.
h) Cap a les set del vespre, es va comunicar per megafonia l’ocupació indefinida de la Facultat.
i) Davant d’aquesta situació, el rector, d’acord amb la degana, va demanar la intervenció de les forces de seguretat per assegurar que s’obria l’accés a la Facultat. El Deganat condemna aquests fets, lamenta que s’hagi hagut d’arribar a la intervenció policial i dóna ple suport al comunicat del Consell de Govern de la UAB. Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Helena EstalellaRector de la UAB, Lluís Ferrer
6 de març de 2008”
Font: Web UAB



06.03.08 Comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

Comunicat de l'ACUP en relació amb la vaga d'estudiants d'avui
Comunicat de les Universitats Públiques de Catalunya en relació amb la vaga d'estudiants d'avui i als fets ocorreguts el dia 4 de març a la UAB.Els rectors i les rectores de les universitats de Barcelona (UB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Pompeu Fabra (UPF), Girona (UdG), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i Oberta de Catalunya (UOC), arran de la vaga d’estudiants celebrada avui dia 6 de març i als fets ocorreguts a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el dia 4 de març de 2008, manifesten el següent:1. El ferm compromís de defensa i de treball tenaç per a una universitat pública de qualitat;2. La convicció que el desenvolupament d’un espai universitari europeu ens permetrà construir una Catalunya i una Europa basades en el coneixement, la ciència i la cultura i en els valors democràtics i l’accés ampli i equitatiu dels ciutadans a l’educació superior;3. Que la universitat ha de ser en tot moment un espai per a la llibertat, el diàleg i la defensa del progrés social, en un context de plena convivència democràtica i de respecte de les idees sense imposicions;4. El suport a la Universitat Autònoma de Barcelona, al seu rector i al consell de govern de la universitat davant els fets aïllats ocorreguts a la Facultat de Filosofia i Lletres el dia 4 de març, pel bé de la convivència i el respecte a la institució i a totes les persones.
Font: Web de l’ACUP.


06.03.08 Comunicat del Comissionat d’Universitat i Innovació de la Generalitat de Catalunya.

“Suport del Govern a les universitats públiquesEl conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, comparteixen amb els rectors i rectores el compromís de treballar per una universitat pública de qualitat, i la convicció que el desenvolupament d'un espai universitari europeu ens permetrà construir una societat basada en el coneixement i en els valors democràtics, assegurant l'equitat en l'accés a la formació superior. La universitat ha de continuar sent un espai de llibertat on es recullin i es respectin des del diàleg totes les opinions. Expressen també el seu suport a la Universitat Autònoma de Barcelona, al seu rector i al consell de govern.”
Font: Web Comissionat Universitat i Recerca.

07.03.08. Comunicat de Suport dels Estudiants de Somosaguas (Madrid)
Comunicado aprobado ayer, 7 de Marzo, en el Campus de Somosaguas (MADRID).Carga policial en la UAB contra los estudiantes
El martes 4 de marzo, decenas de estudiantes de la Universitat Autònoma de Barcelona se encerraron en la Facultat de Filosofia i Lletres para denunciar el proceso de Bolonia y la mercantilización de la educación.
Las protestas de l@s estudiantes se articulaban en base a tres puntos:
1. el grave deficit de financiamiento público que impera en las universidades
2. la necesaria paralización de la aplicación tanto de la Ley Orgánica de Universidades como del Real Decreto de Grados
3. la apertura de un debate público con la presencia de todos los sectores implicados sobre el futuro de la enseñanza superior
Ante estas denuncias, a media tarde de ayer el rector de la UAB, Lluis Ferrer i Caubet, decidió que los mossos d’esquadra entraran en el campus de Bellaterra nueve años después de su última visita. Por aquel entonces la policía catalana cargó brutalmente contra los estudiantes que protestaban contra la visita de José Maria Aznar al campus. Ayer volvió a cargar contra un centenar de estudiantes que pacíficamente apoyaban el encierro desde fuera.
Las autoridades han decidido aplicar por la fuerza el proceso de Bolonia. Han tomado la represión como única forma de deslegitimar de cara a la opinión pública las protestas del movimiento estudiantil. Las autoridades son conscientes de que el proceso de Bolonia no tiene apoyos entre la comunidad universitaria más allá de las juntas de administración y gestión y los consejos rectores.
La huelga contra Bolonia convocada para el jueves 6 de marzo en la UAB cuenta con el apoyo de las asambleas de estudiantes de las facultades de: Letras, Ciencias, Psicologia, Escuela Técnica Superior de Ingienería, Derecho, Económicas, Comunicación y Traducción e Interpretación; así como la asamblea de estudiantes de Tercer Ciclo, la asamblea de becarios y becarias de colaboración y PCUE, y la asamblea contra la precariedad de la UAB; la huelga cuenta el apoyo de tres organizaciones estudiantiles: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Associació d’Estudiants Progresistes y Estudiants En Lluita; y el apoyo de tres sindicatos de trabajadores como el CAU-UAB, CGT y Co.Bas que han extendido la convocatoria de huelga para el 6 de marzo al personal docente e investigador.
La semana pasada, la acción conjunta de estudiantes y trabajadores de la universidad bloqueó la propuesta de Grados que iban a aplicarse el próximo curso en la facultad de Traducción e Interpretación y en la facultad de Comunicación, ambas de la UAB -universidad que se declaró oficilamente insumisa a la LOU en 2001 y que ahora lanza contra l@s estudiantes a los mossos d’esquadra.
Porque estamos en la misma lucha, porque nos oponemos con la misma firmeza a la Ley Orgánica de Universidades, el Real Decreto de Grados y el Proceso de Bolonia, nos solidarizamos con los estudiantes de la UAB y condenamos la actuación policial contra el movimiento estudiantil.
Contra la represión ni un paso atrás!
Porque estamos en la misma lucha, porque nos oponemos con la misma firmeza a la Ley Orgánica de Universidades, el Real Decreto de Grados y el Proceso de Bolonia, continuaremos protestando aquí en el Campus de Somosaguas de la UCM contra los continuos ataques que recibe la universidad pública y el conjunto de l@s estudiantes.
Ni fábrica de precarios, ni escuela de élites. Paremos Bolonia.
Madrid 5 de marzo de 2008



FONTS:
http://especialbolonya.wordpress.com
http://comitevagauab.blogspot.com
www.universitatpublica.org
www.precarietatuab.net







[1] Link:
[2] Font: Proposta de funcionament i composició del Comitè de Vaga. Coordinadora d´Assemblees de Facultat (CAF) de la UAB, desembre 2007. Aprovat per assentiment amb les modificacions que s’expressen a la primera sessió del Comitè de Vaga.
[3] Font: Extractes de l’acta de la primera sessió del Comitè de Vaga (15.01.08).

[4] Aquest manifest va ser consensuat per repressentants sindicals del CAU, de la UGT, de CC.OO i de CGT (aquest tres últims com a delegats sindicals pel Personal Docent Investigador laboral) i l’Assemblea Contra la Precarietat. Al Gener de 2008.
[5] Font: Intranet de la UAB.

MATERIALS DE DISCUSSIÓ PER A LES ASSEMBLEES

PRESENTACIÓ

Arrel de les valoracions de la manifestació del 15-N fetes per les assemblees i sindicats a la PMDUP, es va plantejar la necessitat de fer un debat sobre l’orientació de les lluites estudiantils i fer pedagogia amb el procés de Bolonya, els Reials Decrets, ...

Per tal d’afavorir el debat, des de la Comissió de Discurs de la PMDUP es posa a disposició de les assemblees:

Un guió amb preguntes
Breus recomanacions metodològiques per portar a terme el debat.
Un petit dossier amb diferents arguments (que caldria distribuir i llegir amb anterioritat al debat)


Finalment amb la finalitat d’enriquir el debat, es prega a les diferents assemblees que facin públic el seu calendari de discussió d’aquest tema. D’aquesta manera, sempre que les assemblees ho acceptin, diferents posicions puguin ser exposades pels companys/es que vulguin donar un cop de mà.

En el cas de les Assemblees que enguany comptin amb moltes cares noves, és especialment recomanable que es motivi a la gent a llegir el dossier i a participar en les discussions.

Es tracta de l’esborrany un document base elaborat per la Comissió de Continguts de la PMDUP (a la que pot participar qualsevol persona de qualsevol assemblea), per tant és una eina que cada assemblea pot adaptar o modificar segons les seves necessitats i desitjos. Hem intentat fer un document rigorós i sintètic i que propici la discussió. Demanem disculpes per avançat en el cas de que no hàgim exposat tot el necessari o no hi estiguin reflectides totes les sensibilitats...


Breus recomanacions metodològiques pel debat[1]

Es recomana escollir moderador/a i una altra persona que prengui els torns de paraula i una altra que prengui acta del debat i de les conclusions. Si hi ha més persones prenent l’acta, millor.
Els temps s’han de distribuir de forma acurada entre els diferents participants, motivant a participar a les dones i a les persones que sovint no parlen en públic (p.e. donant-los el torn de paraula davant d’altres que vulguin repetir, mirar d’intercalar homes/dones, joves/grans... a les intervencions).

Per a assemblees amb menys de 25 persones estaria bé que ningú parlés més de cinc minuts a les seves intervencions, encara que aquest criteri és flexible.

Per a assembles de més de 25 persones, potser és recomanable partir en dos sessions el debat.

Comissió de Discurs. PMDUP.
14 Desembre de 2007


GUIÓ PER AL DEBAT

Per què cal seguir lluitant per bloquejar l’aplicació de Bolonya (LOU, LUC,...)? És possible minimitzar els seus efectes?

Quin és l’objectiu real de Bolonya: obrir l’ensenyament superior al mercat per tal de fer-ne un negoci? Preparar els/les estudiants/es per ser eficients treballadors/es i no socialment crítics/ques? La reforma pedagògica? Coordinar els plans d’estudi? Augmentar la mobilitat?

Està totalment implantat l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior? Que està succeint en els països que s’està aplicant?

Qui l’està aplicant? (Qui fa la LOU, LUC, Decrets, Plans pilot,...?) Perquè està relacionat amb Bolonya?

Que succeeix en les facultats i universitats que han aplicat el Pla Pilot? És suficient “reformar-lo”? Una reforma del procés evitaria aturar els objectius de fons?

Com afecta l’aplicació de Bolonya a la butxaca dels estudiants? És el mateix una beca-préstec que una beca?

Quan busqui treball, cobrarà el mateix un/a graduat/da de Bolonya que un/a llicenciat/da?
Lluitar per qüestions concretes significa renunciar a lluitar contra Bolonya i els Reials Decrets que regulen la seva aplicació?

Si l’EEES s’ha aconseguit aturar a Grècia, hi ha protestes a França i aquí encara està en procés d’aplicació, per què la nostra reacció no és inútil?

ARGUMENTARI ORIENTATIU

1. Quin és l’objectiu real de Bolonya: obrir l’ensenyament superior al mercat per tal de fer-ne un negoci? Preparar els/les estudiants/es per ser eficients treballadors/es i no socialment crítics/ques? La reforma pedagògica? Coordinar els plans d’estudi? Augmentar la mobilitat?

El Procés de Bolonya o la construcció del EEES no és una reforma que respongui a les necessitats de l'ensenyament superior, dels estudiants, dels professors o de la societat (entesa com alguna cosa més que sector empresarial). És una reforma al servei de la patronal europea i mundial.

Els objectius del Procés de Bolonya són dos:
1) Produir treballadors més barats i flexibles:

Mitjançant la rebaixa dels continguts i per tant, de les competències professionals dels estudiants de grau à menor salari.
Mitjançant el traspàs del cost de la formació dins de l’empresa a l’estudiant/futur treballador (tradicionalment a càrrec de l’empresa i gratuïta pel treballador) à abaratiment del cost de la mà d’obra.

2) Liberalitzar el mercat de serveis educatius i reduir la presència de l’Estat com a proveïdor del servei públic (privatització/mercantilització):

§ Restricció del finançament públic à reducció dels pressuposts universitats, reducció beques
§ Fer la universitat atractiva per a la inversió privada i així compensar la reducció del finançament i incrementar-lo.
§ Increment del cost dels estudis pels estudiants de grau i postgrau (taxes, preu del crèdit,...)

Per què?
Perquè la UE vol ser competitiva i això passa per fabricar treballadors més barats i flexibles tal com fa explícit l'Estratègia de Lisboa. Perquè el mercat de l'ensenyament és un negoci molt sucós:
§ A nivell mundial, la despesa pública en educació en el 2005 va ser de dos bilions de dòlars, més del doble que el mercat mundial de l'automòbil.[2]
§ En el 2025, 160 milions de joves cursarà estudis superiors en tot el món. Actualment són 84 milions.[3]
§ El mercat de les universitats europees en el 2005 va anar de 600 bilions d'euros.[4]

L'educació superior, considerada com a mercaderia està en el punt de mira de les empreses multinacionals, que veuen aquest sector com una font de beneficis molt interessant… però que en la seva majoria és de titularitat estatal: per això s'ha de “liberalitzar”… amb el beneplàcit dels Governs estatals.
Tradicionalment l'accés a l'educació superior i la lluita per la democratització en el seu accés (abolició selectivitat, programes de beques, …) es relaciona amb el fet que tenir un títol universitari permetia accedir a millors llocs de treball (a més de l'adquisició de coneixements i capacitat crítica).
Aquest caràcter especial de la Universitat fa que la seva privatització no es faci oberta i explícita com ocorre amb altres serveis públics i es disfressi com a la resposta a certa demanda social: revolució pedagògica, coordinació dels estudis, mobilitat, …
Bolonya suposa una ruptura amb els principis que van guiar la universitat pública durant els 80 , amb menor o major èxit, però era l'objectiu:
§ Persecució de l'equitat social.
§ Promoció de la mobilitat social.
Bolonya suposa un canvi de paradigma radical: es sacrifiquen ambdós principis per l’anomenada :
- “qualitat” (és a dir, aptituds pels graus i postgraus a preus d’or i professorat en condicions laborals precàries donada l’absència de fons) i
- per la “coordinació europea” (és a dir, la coordinació al desmantellament de la educació superior de qualitat, pública i amb accés no restrictiu per a rendes baixes[5]).

2. Està totalment implantat l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior? Que està succeint en els països que s’està aplicant?

Les directrius privatitzadores recollides al protocol de Bolonia de l’any 1999 s’estan aplicant amb noms diferents i per tot tipus de governs arreu de tota Europa.
Ara bé, no a tot arreu les noves legislacions que instauren les mesures Bolonia han tingut la mateixa acceptació. En aquest escrit voldríem destacar el cas de dos països on els estudiants estan ensenyant les dents, el cas Francès i el Grec.
França:
A França, el govern Sarkozy ha anunciat el seu Projecte de tirar cap endavant la LRU (Llei sobre les responsabilitats de les Universitats) en que seguint la filosofia de la declaració de Bolonya es planteja donar el cop de gràcia al sistema d’ensenyament superior públic.
La resposta no es va fer esperar i des del començament d’aquest curs acadèmic els bloqueigs fets cada matí pels estudiants organitzats impedeixen l’accés a gran part de les facultats del país. Les mobilitzacions de masses al carrer també estan a l’ordre del dia. Les assemblees Generals s’estan succeint per tot el territori, de Toulouse a Lille els estudiants/es s’estan organitzant .
Val a dir que des de les darreres setmanes la crispació dins del col·lectiu estudiantil està creixent entre una gran majoria que recolza els tancaments i petites minories molt violents que estan en contra , arran d’això s’està observant un fenomen especialment preocupant, el dels “Antibloqueig”, normalment persones afins a l’extrema dreta (FN) que es dediquen a assaltar violentament les facultats que resisteixen.
La lluita en defensa de la pública continua oberta.
Grècia:
A Grècia hi van haver mobilitzacions massives al llarg del Febrer i el Març de l’any passat (2006).
Tot comença el 8 de Març de 2006, quan a petició del govern del partit Nova Democràcia (a la dreta de l’arc parlamentari grec) , el parlament aprova el projecte de reforma educativa basat en les directrius establertes a la convenció de Bolonya de 1999. Aquell mateix dia, els estudiants van treure 35.000 persones al carrer.
A Grècia la constitució estableix ben clarament que l’educació es un bé públic, la gestió del qual només pot ser administrada per l’Estat, heus aquí una de les grans controvèrsies que ha generat, ja que per aplicar-la s’ha hagut de modificar la constitució grega.
La nova llei s’enquadra dins de l’ofensiva neoliberal impulsada pel govern de Costas Karamalis, mesures dràstiques de retallada de la despesa pública, (el govern pretén baixar el dèficit fiscal al 2’4% del PIB per arribar així als paràmetres fixats per Europa).

Totes les facultats (més de 400) van estar ocupades durant els dos mesos que van durar les mobilitzacions. Els nivells de seguiment per part dels estudiants van ser altíssims, pràcticament unànime, amb més de 70.000 estudiants donats d’altes a les assemblees que defensaven la universitat pública.

El Comitè Coordinador d’assemblees (CC) ha estat l’òrgan que ha aglutinat els estudiants, (a diferència de França on els sindicats són els que els que estan portant tot el pes de la lluita), aquí les assemblees han tingut un paper cabdal.
Val a dir que les mobilitzacions a Grècia es van saldar amb la victòria estudiantil, quan, després de dos mesos de conflicte, el moviment va fer retrocedir al govern, que va retirar el seu pla de reformes.

[Per a més informació d’altres països, El llibre Negre de Bolonya: http://www.elsepc.org/documents/blackbook.pdf]

3. Qui l’està aplicant el Procés de Bolonya? (Qui fa la LOU, LUC, Decrets, Plans pilot,...) Perquè està relacionat amb Bolonya?
Per començar el que cal tenir en compte és que el caràcter de la Declaració de Bolonya del 1999, i les posteriors reunions de seguiment, Praga, Berlín, etc. que conformen l’EEES, no té cap mecanisme propi d’aplicació efectiva. En base al “principi de subsidiaritat”, dins de la UE, cada Estat té responsabilitat plena en la organització dels sistemes educatius. La Unió Europea es limita a afavorir la cooperació entre els Estats membres.
Així doncs, pel cas que ens ocupa, la concreció de l’EEES recau sobre el govern de l’estat espanyol, i en menor mesura de la Generalitat i les universitats.

§ El govern central ha actuat per dues vies legals, la LOU i el Reial Decret, ambdós (re)llançats el 2007.
La reforma de la universitat per a la seva adaptació a l’EEES va ser iniciada pel PP, a través de la Llei Orgànica d'Universitats. L'aprovació de la LOU va generar un consens de rebuig inèdit: pràcticament tots els estaments universitaris rectors inclosos- partits polítics i centrals sindicals a l'hora de rebutjar-la (mobilitzacions estudiantils només comparables a les de la promulgació de la LRU espanyola). La protesta estudiantil encoratjada i promoguda des de diversos rectorats es va voler fer callar quan el desgast polític que el PSOE volia produir al PP es va considerar oportú.
La gravetat de la reforma es va traduir fins i tot en un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, car l'increment de competències als Consells Socials (amb un pes més creixent d'empreses) per establir directrius als estudis vulnerava la llibertat de càtedra.
La LOU es va aprovar amb la majoria absoluta del PP i el suport dels vots de CiU i Coalició Canària.

La “nova” LOU 4/2007, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades[6]. Continuista de la del 2001, com ho manifesta l’avantpenúltima disposició: “de acuerdo con la Ley Orgánica 6/2001 de Universidades, seguirá impulsando la consolidación del EEES.” Amb el suport del PSOE, ERC, CiU, CC, IU-ICV, PNV, Grup Mixt y el vot en contra del PP.
La LOU reformada pel PSOE, persisteix en la mateixa línea com la llei del PP (2001):
Un paquet de reformes encarades a adequar el funcionament de les universitats a la nova lògica de mercat dels serveis públics, en la conjugació d’interessos econòmics exposats a la Estratègia de Lisboa, i que la Declaració de Bolonya recull i concreta en l’àmbit de l’ensenyament superior:
Aquesta reforma de la LOU només alterna certs aspectes superficials i deixa intactes l’esperit i els principals elements criticats per tota la comunitat universitària al 2001. Aquest va ser el “canvi” de la LOU anunciat pel PSOE. La darrera novetat:

§ El Reial Decret.(1393/2007, de 29 d’octubre de 2007) “por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales españolas de acuerdo con las líneas generales emanadas del Espacio Europeo de Educación Superior y de conformidad [...] con la Ley Orgánica de Universidades.”.
Es a dir: eliminació de les llicenciatures i diplomatures. Encara no es sap quins graus hi haurà (ni tan sols a nivell de Principat) i cada universitat decidirà com concreta l'estructura de grau... el desconcert està servit.

§ Comunitats Autònomes. la Llei d’Universitats de Catalunya, 2003
“les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.” (Preàmbul)

Bé, la LUC repeteix en molts casos el que diu la LOU i aprofundeix àmbits específics, per exemple la relació de generació i transferència de coneixements cap a la “societat” (o sigui les empreses que hauran invertit en els instituts de recerca o que hauran comprat les patents), la integració de les universitats catalanes en la comunitat científica europea i internacional, fomentar l’esperit d’empresa en el personal investigador que hagi passat per aquestes, etc.
El Parlament de Catalunya l’aprova, amb els vots de CiU i ERC, El PSC-CpC i el PP s'hi abstenen i ICV vota en contra del conjunt de la llei, tot i donar suport a una part de l'articulat.

§ Les Universitats. Llibre Blanc de les Universitat Catalanes, 2007.
El Llibre Blanc vol ser un estudi rigorós sobre la realitat de les universitats catalanes i, alhora, un document que proposi un nou model d’universitat catalana, innovadora i competitiva en el
panorama europeu i internacional.
Reforçament del que s’ha dit de la incidència de la “societat” (= empreses) dins de la universitat, crear un sistema universitari català integrat, impulsar una carrera investigadora tant pública com privada, establir relacions laborals més flexibles (no de qualitat),, especialització territorial (i no desenvolupament social equilibrat)...:
Per tal de resumir en què es concreta a la pràctica tot aquest catàleg de intencions no més cal conèixer les Jornades de Recerca a càrrec de la Generalitat. Les beques de la Generalitat per a la realització del doctorat (Beques de Formació de Investigadors) inclouen com a requisit obligatori per a la renovació de la beca l’assistència a unes jornades per a la promoció de la inserció laboral privada dels investigadors formats amb diners públics: transferència neta de recursos al sector privat. [Extractes del relat al dossier]


4. Què succeeix en les facultats i universitats que han aplicat el Pla Pilot?

Abans d’implementar el procés de Bolonya es varen posar en marxa diferents “plans pilot” per tal de veure tant la reacció de l’estudiantat com els problemes de la seva aplicació. A canvi, a les universitats que ho han fet, se les ha dotat d’un extra pressupostari, és per això que moltes universitats es varen oferir per participar independentment de si es podia fer amb garanties, és a dir, a tota pressa.
Una de les universitats pioneres i avantguardistes ha estat la UAB, malgrat que el seu Claustre es va declarar insubmís a l’aplicació de la LOU (insubmisó conculcada pel Rector mitjançant circulars vergonyoses als professors).
Des del curs 2004/2005 a la UAB són onze llicenciatures les que han començat a aplicar plans pilots: Geografia, Humanitats, Traducció i Interpretació, Veterinària, Física, Matemàtiques, Enginyeria informàtica, Ciències polítiques, Pedagogia, Publicitat i Relacions públiques i Sociologia.


A grans trets, pel que fa al Grau:
- A moltes facultats han fet coincidir l’aplicació dels crèdits ECTS (crèdits europeus) amb una “revolució pedagògica” inspirada en els principis de la LOU i el procés de Bolonya en general: el pes recau a l’esforç de l’estudiant i temptatives de “avaluació continuada”, és a dir:
- La comptabilització del treball a partir de l’estudiant condueix a l’entrega sense sentit pedagògic de controls de lectura setmanals, sense cap mena de coordinació entre docents i pràcticament sense valor a la nota final, fa que esdevinguin en controls d’assistència. ¿Avaluació continuada? Malgrat les entregues periòdiques no hi ha escapatòria del tradicional examen final.
- L’obsessió pel treball en grup i l’entrenament en habilitats transversals (com parlar en públic) sense mitjans materials ni humans suficients, condueix a treballs de grup amb més de 20 persones, amb serioses dificultats per coordinar-se (s’ha de tenir en compte el temps que treu fer els controls de lectura, treballar, desplaçar-se...) i amb una extensió màxima de dues planes!. ¿Classes participatives ? Debats de més de 100 persones a on s’avalua la participació encara que no hi hagi temps material per tothom/dona. Caldria fer desdoblaments i per tant, professorat i això ara per ara no hi és per manca de finançament.
¿I ELS MÀSTERS?
A banda dels Plans Pilot, l’implementació del EEES veritablement s’ha començat per “d’alt”. És a dir, abans de tenir graduats Bolonya, han començat a impartir Màsters Oficials amb crèdits ECTS de dos anys de durada.
Els dos primers anys del vell doctorat es substitueixen per un màster amb places limitades al qual s’accedeix en funció de l’expedient acadèmic i del currículum, és per això que hi ha preinscripció.
Aquests màsters per tant ara capten a antics llicenciats. Com que el primer any del màster sol ser un refregit d’assignatures del segon cicle de Llicenciatura no es pot demanar que facin una altre vegada l’assignatura, hi ha un “reconeixement” de crèdits (és a dir, pagar taxes). En el cas de que la persona en qüestió no sigui de la mateixa llicenciatura, fa aquestes assignatures a les classes de segon cicle de llicenciatura (que encara n’hi han) però a un preu sensiblement major al que han pagat els seus companys de classe donat que “en teoria”, fan un màster i per tant no sols és triplica el preu sinó que no té accés a cap beca segons nivell de renda, a diferència dels seus companys de classe.[7]


Conclusió:
L’aplicació de Bolonya ha començat pel sector de serveis educatius més rentables, en contra de qualsevol criteri acadèmic.
Els Màsters no són una veritable especialització pel fet de que inclouen els continguts abans compresos a les llicenciatures.
Als Màsters, si es completa l’aplicació de Boloya, només es podrà accedir prèvia selecció per expedient i currículum.
El preu és tres vegades superior al que es paga ara a la llicenciatura[8]
Sense opció a beca segons la possibilitat econòmica de l’estudiant: o t’endeutes amb préstec o et toca la loteria i pots optar a beques d’excel·lència (FPU, FPI, FI, PIF, ...).

Situació del personal docent:
A trets generals, no hi ha suficient informació i es fa el que es pot sense preguntar massa, donat que la voluntat d’aplicar com més aviat millor campa per tot arreu. Malgrat això hi ha fortes crítiques: per manca d’orientació, per manca de participació i per manca de recursos.

L’increment de treball derivat de la condició de “cronometrador” que se’ls ha assignat fa que la càrrega docent real pugi fora de l’aula (corregint treballs i entregues setmanals, a més dels exàmens de tota la vida....). ´
El finançament competitiu i el sistema d’acreditacions (procés que permet optar a una plaça de professor estable en successives etapes) establertes a la LOU seguint les directrius de l’EEES, s’estableix a partir del rànquing i els criteris de “qualitat” de les Agències de Qualitat. Aquestes agències donen un pes mínim a la docència i ni tan sols consideren la qualitat de la docència[9], sinó que prioritzen la investigació i publicació. Per tant, encara que hagin de fer classe, la importància rau en el nombre de projectes finançats competitivament i el nombre d’articles publicats, preferentment a revistes anglosaxones.
Això suposa pressió per part del professorat per no tenir més treball que de costum i per tant, els Departaments i Universitats demanen finançament per tal d’incrementar personal. Com que els criteris són competitius i com que no interessa incrementar el capítol de personal o a més a més, la Generalitat no compleix els seus acords de finançament ...
En lloc d’aturar l’aplicació de l’EEES les Universitats diuen “s’ha de fer com sigui, no podem perdre aquesta oportunitat de ser els primers, els més competitius, els més...”. I cerquen fórmules de precarització del personal docent, p.e.:
- Incrementen la càrrega docent dels becaris predoctorals (les persones afortunades amb una beca d’excel·lència per a formar-se com a investigadors: FPU, FPI, PIF...).
- Beques de col·laboració de suport a la docència. (companys d’aula que ens corregiran els treballs sense contracte i fent el que abans feia un docent)

Alhora que proposen carreres acadèmiques per al nou personal que, sota l’argument de l’excel·lència “del nord” però, com que les condicions laborals docentes que ofereix ,en aquest cas, la UAB són pèssimes- a la pràctica es promociona la fuga de cervells d’altres llocs del món amb pitjors condicions laborals als seus païssos d’origen; al temps que deixen sense cap sortida real (beques postdoc o contracte) al personal investigador que s’ha format amb diners públics al nostre país (aquesta inversió pública es perd o se’ls indueix a investigar a la empresa privada tirant els diners públics )[10].
La situació de la llengua catalana
Tots hem pogut contemplar com l’augment de la mobilitat estudiantil europea esdevingut arran de la creació del districte únic està comportant un clar desplaçament de la llengua catalana a les aules sense que es porti a terme cap mena de mesura per tal de garantir l’ensenyament superior en català. El català, que hauria de ser la llengua vehicular de les nostres universitats passa a ser vist com un entrebanc i un impediment per a la conformació de l’espai únic, en favor del castellà i l’anglès.[11]
No caldria exemplificar aquest punt, ja que tothom/dona des de qualsevol titulació , ha pogut observar amb els seus propis ulls com un munt de classes abans fetes en català es passen a l’espanyol a petició del creixent nombre d’Erasmus/Seneca . Però no podem estar-nos de mencionar el cas dantesc d’aquella professora , que en les classes de màster traduïa les intervencions fetes en català pels seus alumnes mentre es debatia sobre minories ètniques. O el cas d’un “Màster de Investigació en Àsia Oriental Contemporànea” de la UAB amb docència: “Mayoritariamente castellano e inglés, recomendable catalán, chino y japonés”.

5. És suficient “reformar-lo”? Una reforma del procés evitaria aturar els objectius de fons?

Si només ens fixem en quines son les queixes concretes del moviment estudiantil, ens podríem pensar que la solució de les problemàtiques que exposem no passa, inevitablement per l'eliminació del procés de Bolonya, ja que es poden solucionar tan en un model com l'altre. No obstant, cauríem en el parany de creure'ns que el procés de Bolonya és, simplement, una reforma pedagògica amb conseqüencies desastroses.
El procés de Bolonya no és una reforma educativa més. Constitueix un salt qualitatiu pel seu abast (més enllà d’Europa)[12] -. I en segon lloc per l’atac al principi del dret a l’accés a l’ensenyament superior per a tothom, independentment de l’origen social.
Per això la lluita contra Bolonya ha de ser qualitativament diferent a les lluites contra la pujada de taxes o la selectivitat: s’ha d’anar més enllà i veure la gravetat a nivell de facultat, i nacional, com a mínim.
Des de la PMDUP sempre hem considerat que l'EEES no és l'aplicació, en el marc de l'ensenyament superior europeu, de les polítiques neoliberals mundials que propugnen la mercantilització de l'educació i una rebaixa notable de la despesa pública en aquest sector (cas de l'Organització Mundial de Comerç i el seu Acord General de Comerç de Serveis). Així doncs, el que se'ns ven del procés de Bolonya és “l’instrument” per aplicar aquestes mesures.
“Tenint en compte que l’aplicació de Bolonya s’insereix dins de l’aplicació de l’Estratègia de Lisboa, dels acords de l’Organització Mundial del Comerç per tal de liberalitzar el mercat dels serveis educatius, la lluita contra l’EEES pren un caràcter excepcionalment greu. Encara que ens agradés Bolonya, és una reforma sense finançament públic– derivat dels marcs d’on neix- i això fa que ni tan sols els seus defensors més convençuts puguin desenvolupar els mínims aspectes que podrien ser una millora objectiva de la penosa situació actual de l’ensenyament universitari, ja abans de l’arribada de Bolonya, com tots i totes ja sabem.

¿Què significa no més “reformar Bolonya”?. Un exemple pràctic.
P.e. Demanar beques-salari.
Com que els estudiants produeixen un benefici no només personal (accedir a una bona feina) sinó també social (incrementen la productivitat, desenvolupen coneixement,...) haurien de tenir garantides les condiciones materials per tal de dur a terme aquesta tasca en les millores condicions. Com que Bolonya demana estudiants a temps complert, és el moment de demanar beques-salari.
Però d’on sortiran els diners? No hi ha finançament ni n’hi haurà per la senzilla raó de que:
§ l’Estat no es pot endeutar-se més d’un 3% del seu PIB (Tractac de Maastricht).
§ L’increment de finançament que es preveu amb Bolonya és privat (empreses i butxaca de l’estudiant) i de moment cap empresa et donarà diners gratis, en tot cas t’oferirà un préstec tou (en el cas més optimisme).
Per que els compromisos derivats de la negociacions al sí de la OMC consideren que finançar la pública amb recursos públics és una “distorsió del mercat” en tant que impedeix la lliure competència. I a la LUC hi figura que estan subjectes al què es digui des d'aquesta organització. “les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.” (Preàmbul). Es fa difícil pensar que aquest pugui aplicar mesures per tal bloquejar els objectius de fons del procés.
Llavors, no hi ha n’hi haurà finançament públic, per tant: totes les reformes de Bolonya que suposin un increment de la despesa pública no són possibles. Tenir en compte el marc d’actuació és més realista que no veure més enllà de les taxes. Bolonya no és reformable si no tenim en compte el marc general.
Si ara mateix les universitats catalanes ja tenen molts problemes de finançament per les qüestions bàsiques (personal), qué no patiran amb l’implementació de Bolonya? Ara per ara, a títol d’exemple, la UAB no pot pagar al seus treballadors amb els diners que li dona la Generalitat (no més cobreix el 90%) i ja ha fet explícit que només hi ha dues alternatives al finançament de la pública: incrementar el preu dels crèdits dels posgraus (multiplicar per quatre el seu preu actual, en concret) i les aportacions d’empreses. ¿Renunciaran a la pujada de taxes? ¿Renunciaran a acceptar les ofertes del sector privat per obtenir la pasta amb les conseqüents “contrapartides” (és a dir, diners a canvi de publicitat a tot el campus, de orientar el contingut dels másters, de obligar a lligar el carnet a una targeta de crèdit,...)?. Moltes d’aquestes mesures ja hi són, però encara queda el pitjor. La inventiva de l’empresa privada no coneix límits: a Granada, Aula d’Informàtica Universia (Banc Santander): no més hi poden entrar els estudiants amb compte en el Banc Santander.[13]
Lluitar per aturar Bolonya no vol dir no mirar els seus efectes quotidians ni com es lliguen als processos generals. No vol dir oblidar reivindicacions concretes ni a nivell discursiu ni pràctic, és lligar-les als principis de fons que les orienten.


6. Com afecta la aplicació de Bolonya a la butxaca dels estudiants? És el mateix una beca-préstec que una beca?

Òbviament, no. L’aplicació de Bolonya suposa un increment del preu que un estudiant havia de pagar per accedir a un títol universitari, amb l’agreujant de que el que abans era segon cicle es converteix en “posgrau” i per tant, se’l considera com els antics doctorats a efectes de càlcul del preu de matrícula.
Fins ara: les beques de regim general del MEC i de la Generalitat per universitaris es concedien segons nivell de renda i assoliment d’un mínim de crèdits. La voluntat de tractar el Grau com diplomatura o llicenciatura deixa sense accés a beca pels estudis de posgrau.
Això és un nou camp de negoci pels bancs, sota l’ampar de les institucions públiques com la Generalitat que els promociona: préstecs “suaus”, però préstecs a retornar a la finalització dels estudis, no beques.
La filosofia d’una beca és que tens dret a accedir als estudis superiors, encara que a casa no hi hagi recursos econòmics. La filosofia del préstec és: això ho fas perquè vols, no és necessari i per tant no hem d’afavorir el dret a l’educació superior a les rendes més baixes. Això és el teu problema: això és l’education market.
Abans d’entrar al mercat laboral, ja estaràs endeutat i això suposa una pèrdua d’autonomia per tal de cercar feina: tens un deute. Tothom sap com està el mercat de treball. Els préstecs, i especialment els crédits, no només són un negoci pels bancs a més són un instrument per tal de docilitzar al personal com a treballador. [14]


7. Quan busqui treball, cobrarà el mateix un/a graduat/ada de Bolonya que un/a llicenciat/ada?

No. Els graduats Bolonya cobraran menys perquè:
1 .Tenen menys continguts i habilitats professionals específiques.
2.No tenen una categoria laboral reconeguda com sí succeeix amb els llicenciats.
3 . Les mateixes competències seran reconegudes en diferents convenis i això dificultarà l'organització dels futurs treballadors i la pressió sindical per a millorar les seves condicions salarials i de treball, diversificades artificialment.

1) El grau no equival a una llicenciatura/diplomatura: menys continguts

Fins fa molt poc, el Ministeri d'Educació a través de les seves memòries pretenia fer creure que el grau equivaldria a una llicenciatura. No obstant això, si consultem els Llibres Blancs[15] de les actuals llicenciatures únicament s'exposa una tirallonga de competències i ja ni tan sols el MEC s'atreveix a defensar que n’hagi una equivalència real. Per una qüestió merament de continguts i de comprovació objectiva és molt dubtós fins i tot que arribés equivaldre a un antic primer cicle o diplomatura.
L’any 2003-04 les memòries del MEC plantejaven un panorama prometedor: el grau equival a llicenciatura i de regal, postgraus a preus públics. No obstant això la rebaixa de continguts i el fet que els preus “públics” no siguin sinó “els preus que es publiquen al BOE” (sumat al fet que la LOU estableix que el preu que paguen els estudiants s'acosti progressivament al cost real dels estudis), fa que el conte no es pugui agafar per cap lloc.
La rebaixa de continguts no només és una rebaixa de la “cultura general”, és una rebaixa de la capacitat de negociació dels estudiants com futurs treballadors quan ingressin en el mercat laboral amb un Grau de Bolonya tant en el reconeixement de categoria, com en la seva actitud:

“Sabem que els obrers amb una formació superior a la requerida per a portar terme una feina, acostumen a sentir-se menys satisfets amb la seva feina i tendiran, per tant, a ser menys productius”.[16]

2) El grau no equival a una llicenciatura/diplomatura: reconeixement de categories laborals i salarials

Llicenciatura/Diplomatura
§ Les actuals llicenciatures són elements objetivables i homogenis que permeten cohesionar categories del conveni a molts treballadors. Aquest element d'homogeneïtat objectivable permet més fàcilment ser un element de pressió explícit i implícit en la negociació col·lectiva.
§ Les escales salarials s'estableixen segons la categoria laboral que se li reconeix al treballador. Un llicenciat es troba actualment en les categories laborals 10 o 11, la qual cosa significa uns ingressos de 30 a 35.000 euros anuals.
Grau
§ El Grau no dóna res més que “aptituds” que, sota el lema de “l'aprenentatge al llarg de la vida” imposa una constant adquisició de coneixements readaptats i mutables en funció de les necessitats de les empreses a costa de la butxaca de l'estudiant/treballador… (postgraus, màsters,…): benvinguts al education market per a tota la vida.
§ Avui dia, al no estar totalment implantat, no existeix equivalència clara entre grau-categoria laboral, però l'adquisició de competències polivalents deixa un panorama poc prometedor per als estudiants/futurs treballadors Bolonya:
Ø La dificultat d'homogeneïtzar perfils acadèmics tan diferenciats facilitarà l’aparició de categories i subcategories, mal pagades, i la dificultat de reivindicar salaris majors. Com? Sobre la base de què? Tens competències i aptituds molt heterogènies, com s’objetiviza això?
Ø Com generar un sentiment de cohesió si, des d'una objetiva perspectiva corporativa, en el conveni estan atomitzats i amb condicions laborals diverses?
Un conveni col·lectiu amb massa categories és una aparença jurídica que propicia dobles escales salarials (cobrar diferent pel mateix treball). Diversificar artificialment treballs que objectivament cobreixen les mateixes funcions, això és el que pot succeir amb Bolonya.

A quina lògica respon això?
Bolonya neix en la lògica de la teoria del capital humà. Els models educatius de l'edat d'or del capitalisme ja no serveixen. En l'era de la tercera revolució industrial[17], els coneixements bàsics que adquireix un treballador queden caducs en pocs anys, liquidats pel dinamisme tecnològic i de les estructures econòmiques i productives, extrem que evidentment redunda al perfil de treballadors que busquen.
Les empreses arriben a la conclusió que el que els interessa és que els models educatius reglats en lloc de donar continguts als futurs titulats, els entrenin, en una sèrie de competències bàsiques o aptituds (treball en equip, capacitat de síntesi… veure Llibres Blancs).

Les empreses no busquen titulats, caducs i una font de problemes en la negociació col·lectives ja que els títols suposen una homogenització de les condicions laborals i unió de treballadors. Les empreses busquen skill's cards (targetes de competències), i Bolonya és una immensa fàbrica de treballadors amb targetes de competències (graus), treballadors mal·leables i adaptables a l'esquizofrènia productiva, i si surt rendible, que paguin de la seva butxaca aquesta i succesives “actualitzacions” (postgrau).
Una llicenciatura perquè? Volen estudiants acabats de sortit amb la seva targeta de competències en la boca que digui p.e: sé anglès, sé treballar en equip, sóc ultradinámic(a), sé parlar en públic, tinc alguna idea de comptabilitat, nocions generals d'història de l'art, … en resum: un titulat Bolonya.
Amb aquesta informació les empreses disposaran i complementaran la seva formació dels seus treballadors d'acord amb el que els interessi, i si és negoci rendible crearan el màster adient i li faran pagar els costos d'aquesta formació … a l’education market, atenent a aquestes "necessitats dels treballadors” (o de l’empresa?) que necessitessin aquests complements formatius. A això li diuen: lifelong learning (aprenentatge al llarg de la vida).

Per tant, per a garantir l'accés al mercat laboral primari al que ara s'accedeix amb un títol universitari, haurem d'accedir al postgrau; qui podrà pagar-se l'especialització per a poder mantenir el nivell professional que exigeix l'entrada en el mercat laboral primari (llicenciats)?
§ Els programes de beques que s'estan donant per a accedir al postgrau NO SÓN EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE RENDA, sinó en funció de l'expedient acadèmic. Per a donar-li un toc “d'equitat” parlen de préstecs-renda, però NO SÓN BEQUES.
§ Les places són restrictives i se selecciona als candidats en funció de l'expedient acadèmic.
El EEES suposa un aprofundiment en la generació de treballadors de primera i de segona, això és el que vol dir el propi Conseller d’Universitats, Josep Huguet, quan admet que hi ha un risc real d’elitizació. [18]
En resum:
Bolonya degrada les titulacions
Delega el gruix de l'especialització dels titulats en les empreses, mitjançant la formació que ells donen a treballadors titulats mal·leables sobre la base de competències.
Bolonya situa a les empreses es situen com jutge i part a l'hora d'establir les categories laborals i les condicions laborals,
Bolonya generen tal heterogeneïtat en els perfils professions que dificulten la labor dels sindicats pel que fa a la negociació col·lectiva, amb múltiples categories i subcategorias.


8. Lluitar per qüestions concretes significa renunciar a lluitar contra Bolonya i els Reials Decrets que regulen la seva aplicació?

No, la lluita per aturar Bolonya comporta tots els nivells:

1) Nivell Europeu: campanyes contra l’EEES donat que ens afecta a tots els estudiants de l’Espai.
2) Nivell Estatal: És el Govern espanyol qui ha decidit, sense cap mena d’obligació europea, afegir-se a la mercantilizació del mercat del serveis educatius tant al sí de l’OMC (Acord General de Comerç i Serveis) com a les declaracions i acords de l’EEES.
És el Govern espanyol qui ha fet la LOU, qui emet els Reials Decrets, qui dissenya la seva política de beques, qui marca la forquilla de preus públics i taxes, qui dona directrius als Rectors,...
3)Nivell nacional: És el Govern de la Generalitat qui ha donat ple suport al procés, emparant-se en un increment de competències universitàries ... i regalant-li a la patronal que vulgui fer negoci a l’ensenyament superior. És el Govern de la Generalitat qui emet la Llei Catalana d’Universitats segons els principis assumits de la LOU i els acords de la Organització Mundial del Comerç (de forma explícita al seu preàmbul). És el Govern de la Generalitat qui implementa préstecs en lloc de beques i perpetua l’asfixia econòmica de les universitats promocionant la precarització de la qualitat docent i investigadora i les condicions laborals dels treballadors a la universitat. És el Govern de la Generalitat qui promociona que la investigació pública al Principat es posi al servei de les necessitats de fer negoci de la patronal i no de les necessitats socials de la població. És el Govern de la Generalitat qui fixa el preus dels estudis de grau, dins la forquilla estatal.
4)A nivell Universitari: Allà s’elaboren els catàlegs i continguts del graus, allà s’elaboren els plans pilot, els criteris d’accés als posgraus, els preus dels màsters, qui precaritza les condicions laborals del seus treballadors i compromet la qualitat docent pel seus estudiants. Ploren perquè no tenen finançament però se senten cridats a ser la avantguarda de l’aplicació d’una reforma que cava la seva pròpia tomba.
5) A nivell de Facultat, de Departament: on s’elaboren les propostes i s’executa magistralment tot plegat.

L’aplicació de Bolonya no surt del no-res, hi ha un entramat de lleis i regulacions a cada nivell que fa que la lluita s’hagi d’articular atenent a cada pas que es produeix a cada nivell, segons el nivell de responsabilitat que pertoqui i atenent a les possibilitats d’aliances estratègiques tant amb els equips universitaris com amb els col·lectius de treballadors tant docents-investigadors com d’administració i serveis,.... com de fora de la Universitat.
Però els arbres no han de deixar-nos sense veure el bosc. El compendi de mesures que s’estan aplicant atenen a una lògica i a un marc comú: l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) o Procés de Bolonya. Per això, a més de “no a la pujada de taxes” hem de dir, “no a la LUC, no a la LOU, no a Bolonya”.
Per això es compatible de lluitar contra els efectes concrets i sense oblidar l’0rigen d’aquestes mesures, per tal de no perdre la perspectiva i per tal de no quedar-nos amb un discurs buit de contingut palpable.
Cal recordar que si ara el catàleg de titulacions es fa a nivell universitari i no a nivell de Ministeri és degut a que van haver-hi mobilitzacions estudiantils. Cal recordar que si la LOU del PP es va reformar és degut a que milers d’estudiants vàrem sortir al carrer...

DOSSIER ORIENTATIU i REFERÈNCIES

Línies generals EEES

Les mesures adoptades dins de l’EEES són principalment:
a) La promoció de la lliure mobilitat de docents i estudiants per tot l’àmbit de l’EEES.
b) El foment de la vessant de l’I+D dins de la Universitat amb la creació de l’Àrea Europea d’investigació, està associada a Bolonya on els estats es comprometen a dedicar un mínim del 3% del PIB a la investigació.
c) L’homologació de titulacions, amb el SET (Suplement Europeu del Títol), la reforma dels plans d’estudi que permetrà en primera instància, facilitar la mobilitat estudiantil amb la instauració de crèdits ECTS, aquest sistema de crèdits fa llegible i homologable dins de tot l’EEES, i en segon instància millorar la empleabilitat dels estudiants amb la implantació de les modalitats de Grau i Postgrau dins dels plans d’estudis. Els estudis universitaris seran un pont obert al teixit productiu i sobretot crear una nova cultura: La del “lifelonglearning”, l’aprenentatge durant tota la vida, la universitat i la formació no pot quedar circumscrita a una etapa concreta de la vida i gràcies a l’e-learning i les noves tecnologies. La OCDE palesa aquesta necessitat afirmant, en el seu document “Anàlisis de les Polítiques de l’Educació” de 1997:
“[l’aprenentatge al llarg de la vida] es basa en gran part en la idea que la preparació per a la vida activa ja no pot ser considerada com definitiva i que els treballadors han de rebre un formació continua durant tota la seva vida”
És obvi que tot i matisar algun dels propòsits descrits, difícilment cap membre de la comunitat universitària hauria de posar en qüestió, aquest conjunt de reformes dins de la Universitat, sobretot tenint en compte que a la Cimera de Lisboa de ministres d’educació l’any 2000, es va acordar que cada Estat implementaria aquestes mesures amb la modalitat del “mètode de coordinació oberta”, és a dir cada Estat adoptaria les mesures segons els seus instruments jurídics propis i la seva pròpia acció política. En aquesta cimera la declaració final de la qual expressava l’ambició que Europa conformi “l’economia del coneixement més competitiva”.
El problema sobre la implantació de l’EEES, sorgeix des d’una perspectiva i uns plantejaments força diferents, a l’actual pensament hegemònic, tant acadèmic com econòmic. La primera qüestió que cal plantejar és quin és el model de gestió educativa que es vol instaurar a les societats europees, un debat que no es pot formular sense observar l’estat i les transformacions de la resta d’estrats educatius. El model de gestió, els objectius, la taxa d’inclusivitat[19], el finançament, la perspectiva laboral i acadèmica, l’aspecte a més de l’aspecte de la legitimitat ideològica de la institució són una sèrie de debats absents en tota la cosmovisió que acompanya al Procés de Bolonya.
L’EEES s’està construint sense aprofundir les qüestions estructurals, i sobretot com un procés aliè als nous criteris de gestió de la cosa pública i les condicions de capitalisme global
Des del present document es farà incidència en aquests aspectes de l’EEES, fins ara amb l’objecte de plantejar una sèrie de qüestions fins ara absents en el debat sobre el Procés de Bolonya i sobre el model educatiu en general.
L’element distintiu de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior respecte a qualsevol de les reformes de l’ensenyament superior prèvies resideix en el seu caràcter revolucionari, suposa la cristalització d’un conjunt de mesures i orientacions disgregades, que ataquen els principis bàsics legitimadors de l’ensenyament superior com un dret, no com un privilegi i el principi de l’educació amb una visió general omnicomprensiva com un element transformador i/o emancipatori a una de caràcter més economicista, la retirada de l’Estat de la formació universitària en favor de l’aprenentatge al llarg de tota la vida subministrat per agents privats i suposa l’externalització dels costos de formació que:
a) No han de ser un privilegi per a les rendes més altes
b) Es poc progressiu i equitatiu des de la perspectiva fiscal, ja que assumint el treballador el cost de la seva pròpia formació el finançament del sistema educatiu recau en conjunt en les rendes agregades més baixes
Més enllà d’aquests conceptes l’implementació de l’EEES no respon a les necessitats educatives i socials públiques, implica un aprofundiment en la divisió social classista del treball, suposa fer encara més severes les desigualtats socials i suposa el retorn a la “caverna”, revestit adequadament amb un llenguatge tecnocràtic, i assumint l’estudiant el propi cost. L’EEES és a l’ensenyament el que les ETT’s suposa al món del treball.
“L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i el model educatiu en l’època de l’hegemònia del capitalisme global” (2006)

El negoci del mercat dels serveis educatius

La universidad corporativa virtual
Asepeyo y Telefónica marcan tendencia en España como precursores de los campus empresariales en Internet. [ El País Digital 02/12/2007]
OFERTAS DE EMPLEO Los universitarios ganan empleabilidad Una iniciativa en Internet permite a las empresas participar en los planes de estudioJ. M. S. NEGOCIOS – [El País Digital 11/11/2007]
Mejorar la empleabilidad de los universitarios. Ése es el objetivo fundamental que persigue una iniciativa precursora que acaban de poner en marcha la Cámara de Comercio de Madrid y la Fundación Universidad Empresa (FUE). Mediante una plataforma de Internet denominada UE-Converge (www.ueconverge.com) ofrecen a las compañías la posibilidad de participar en los debates para rediseñar los planes de estudio de las 16 universidades madrileñas, tanto públicas como privadas. Todo ello con la intención de adaptarse lo mejor posible a las directrices marcadas por el nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), que debe estar completado en 2010 y que, entre otros objetivos, persigue una mayor adaptación de los centros universitarios al mercado de empleo.
Más de 200 empresas, representantes de 22 sectores de actividad y con más de medio millón de empleados en total, están ya registradas, a través de sus departamentos de recursos humanos, en este proyecto. Según Salvador Santos Campano, presidente de la Cámara de Comercio de Madrid, del éxito del proceso iniciado con la declaración de Bolonia de 1999, que debe conducir a la plena operatividad del EEES dentro de tres años, "dependerá, en gran medida, la calidad de la formación que recibirán nuestros futuros profesionales, así como la salud de nuestro mercado laboral y la competitividad de nuestras empresas".
Para conseguir este objetivo, un comité de expertos, formado por representantes de las 16 universidades, se encarga desde octubre de diseñar, conducir y evaluar el debate con las firmas participantes, además de formular aquellas preguntas y dudas que los centros educativos quieren trasladar a las empresas a fin de mejorar sus planes de estudios. "El objetivo es detectar las diferencias que existen entre las competencias demandadas por el mercado laboral y las adquiridas por los universitarios en su periodo formativo", sintetizan los artífices de esta plataforma.
Según Fernando Martínez, director gerente de la FUE, el proyecto UE-Converge "aborda en una primera fase, que se prolongará hasta finales de este año, tres trabajos de análisis: primero, el de las competencias genéricas que debe poseer todo titulado universitario, para posteriormente analizar las competencias específicas por titulaciones y familias de titulaciones, así como concretar las propuestas de nuevos títulos". Por último, las universidades implicadas podrán ya poner en marcha las nuevas prácticas académicas, iniciadas a través de Internet.






EES, explicació per a la gent que no sap Dret [resum extractat]
Dins de l’àmbit de competencies de la UE hi ha dos tipus de normes obligatòries:
- Reglaments: D’aplicació directa des de la seva elaboració i, en el cas de contradicció amb les lleis estatals, prevalen.
- Directives: línies generals desenvolupades que s’han de desenvolupar a les lleis estatals.
Competències de la UE sobre educació universitària. Donat que l’objectiu explícit de la Declaració de Bolonya és la “empleabilitat”, hauríem de parlar de polítiques de treball. El principi rector de les polítiques de treball a la UE és la FLEXIBILITAT:
“[la mà d’obra] ha de ser formada i adaptable, amb mercats laborals amb capacitat de resposta al canvi econòmic”. Tractat Constitutiu Comunitat Europea. Art. 125. Sobre el mercat laboral
Donat que el mercat laboral no surt del “no-res”, sinó que es configura a partir del sistema d’educatiu als seus diferents nivells… Quines són les competències de la UE a l’educació universitària? CAP ni UNA.
La UE no pot dictar ni Reglaments ni Directrius en matèria d’educació superior. Segons l’art.149 s’estableix la necessitat de fomentar la cooperació entre els estats membres, però els Estats són plenament COMPETENTS en tot allò referent a l’ensenyament universitari. De fet, l’art. 149.4 exclou expressament que el Consell de Ministres de la UE dicti cap mesura d’harmonització de les polítiques educatives. Només poden fer “recomanacions” i prou. Aquesta clàusula va ser imposada pel R.U, per tal de protegit el seu model educatiu.
Conclusió: tota convergència en matèria d’universitats a nivell d’UE es fa mitjançant “Declaracions” al marge de les institucions de govern de la Unió. I, què és una declaració? Són acords internacionals els signants dels quals exposen al món el seu compromís de portar a terme determinades actuacions. Són generalistes i sense concrecions, no s’han d’aplicar com succeeix amb els tractats i precisen d’un desenvolupament legislatiu a cada Estat.
Bolonya és una declaració. Donat que no és competència de la UE, no pot haver-hi cap sanció per no complir-la. De fet el Govern espanyol s’afegeix per que vol, no perquè ningú l’obligui.

“El EEES. Una explicación jurídica para gente que no sabe derecho” ACME – Asamblea Contra la Mercantilización de la Universidad-(mayo, 2006)Es pot consultar el document sencer a: http://www.nodo50.org/acme/documentos/bolonia/el-eees,-una-explicacion-juridica-para-gente-que-no-sabe-derecho.htm



L’aplicació de lleis de mercat a l’ensenyament: un cas pràctic real (1): El laboratori Suïs

Alessandro Pelizziari, membre d’ATTAC-Suïssa, descrivia el que seria el futur de l’ensenyament, en un entorn de completa liberalització segons les regles fixades a l’OMC. Un perfecte simulacre a petita escala d’aquesta situació és el cantó de Zürich on s’apliquen unes polítiques de capitalisme salvatge sense trampa ni cartró segons les lleis del mercat més dures.
Segons els informes de PISA patrocinats per l’OCDE en base als paràmetres que agraden als empresaris és a dir aquells principis bàsics que aplica l’escola primària obligatòria per assegurar la reproducció de la mà d’obra dins de la indústria: -Llengua -Matemàtiques –Lectura.
Aquest informe explica 4/5 parts dels joves ginebrins són analfabets funcionals, i no està allunyat de la raó més si tenim en compte les polítiques aplicades al cantó de Zürich, curiosament cantó a la capital del qual, Ginebra, te la seu l’OMC.
Al cantó zuriquès s’ha implantat l’anomenada New Public Manegement, que no és una altra cosa que traslladar les tècniques de la gestió privada a l’àmbit del sector públic, són les anomenades reformes WIF. 30 projectes sobre la taula de les autoritats del cantó volen convertir l’escola pública zuriquesa en una empresa, abans de l’any 2012. L’element clau és el subfinançament, d’això s’ha encarregat Eric Honegger, responsable de portar a Zurich aquest tipus de política en el període de 1990-98 s’ha retallat el 4% de despeses de funcionament del professorat, així com durant el període 1992-96 s’ha congelat el salari al professorat. La despesa en ensenyament s’ha retallat un 25% i es vol retallar un 15% o un 30% més. L’escola primària s’ha retallat un 10% més per alumne des de el 1992, 15% per alumne menys a secundària i a la universitat arriba al 23%. Honegger troba que la integració de Suïssa en l’Espai Europeu d’Ensenyament superior pot beneficiar les seves polítiques a causa de les característiques dels plans d’ensenyament clarament orientats cap a la indústria.

Revista “A l’Encontre” juny del 2002. Lausana

L’aplicació de lleis de mercat a l’ensenyament: un cas pràctic real (2): USA

L’Education Business, noves tecnologies i desigualtats socials “El fet que cada vegada hi hagi més escoles que acudeixen al sector privat per a finançar les seves adquisicions de tecnologia no significa que els governs no compleixin amb la seva obligació de dotar a les escoles públiques amb ordinadors. Ans al contrari. Cada vegada hi ha més polítics, l’oferta electoral dels quals consisteix en que cada alumne tingui el seu ordinador, tot i que amb associació amb les empreses de la localitat. Però en aquest procés, els consells escolars priven de fons a les assignatures com la música o l’educació física per a finançar el somni tecnològic, i amb això també obren la porta al patrocini de les empreses i a formes directes de promoció de les marques a les cafeteries i als programes esportius. Quan les hamburgueseries i els fabricants de roba esportiva i d’ordinadors s’encarreguen de compensar aquestes carències, porten amb ells els seus programes educatius (....) Però no totes les preferències dels alumnes respecte a les marques es satisfan en amb tant d’entusiasme. Ja que les representacions de les hamburgueseries no accepten els vals dels nens inscrits en el programa d’assistència alimentària nacional, i com els seus aliments són el doble de cars que els de les cafeteries, els fills de les famílies pobres han de acontentar-se amb el que hi hagi, mentre que els seus companys més suficients econòmicament esmorzen productes de “Pizza Hut” o “Big Macs”. I no poden somiar ni tan sols que algun dia les cafeteries puguin servir pizza o hamburguesa amb formatge, perquè moltes escoles han signat acords amb les cadenes que els hi prohibeixen oferir “versions genèriques” dels seus aliments. Les hamburgueses sense marca, com es veu, són “una competència deslleial”.

Naomi Klein “No logo” Editorial Paidós (2001)

Vinculació universitat-empresa: cas pràctic 3.
Beques predoctorals de la Generalitat i “Jornades de Recerca”
“Durante cuatro días, el centenar de becarios se aloja a pensión completa en un lugar aislado e inaccesible en transporte público, la Escuela internacional de Alta Dirección y Administración de empresas de Barcelona”. “El coste del evento por cada asistente,según la propia AGAUR, es de 1100 euros, una cantidad que merece ser contextualizada: cada una de las doce pagas netas de un becario predoctoral de la Generalitat no alcanza los mil euros.”
“Las jornadas son maratonianas y no existen períodos de tiempo libre ni la posibilidad de ir a dormir a casa. Incluso en casos extremos, como la muerte de un familiar, continúan las advertencias [de la obligatoriedad de asistencia] , obviando que cualquier trabajador tiene derecho a varios días libres en tales circunstancias.”
“Se controla la asistencia a todos y cada uno de los actos, ya sea de manera informal en las actividades por pequeños grupos, ya sea mediante el registro de firmas en los actos plenarios. Estos controles de asistencia son una novedad de 2007 que, probablemente, pretende acabar con las conductas resistentes de quienes otros años se quedaban en su habitación.”
“Resulta increíble que el factor que legitime la renovación de la beca sea haberse sometido a cuatro días de entrenamiento pseudoempresarial, y no tanto haber desarrollado adecuadamente un proyecto de tesis doctoral durante todo un año.” “En la organización del evento participa una larga serie de empresas privadas: los psicólogos que “dinamizan” las actividades en grupo (OPS NEO y los trabajadores autónomos que trabajan para ellos), los organizadores del “outdoor training” (de nuevo sic), quienes regentan el propio alojamiento, etc. A esta lista se vienen a sumar buena parte de los ponentes invitados que representan también a empresas (Laboratorios
Esteve, Buenaidea, Advancell, Bioibèrica, Leitat, Michaelpage, Meteosim, Neurosciences Technologies, Polyphonic, Adiciona). También participan agencias e instituciones de carácter estatal o paraestatal, relacionadas con el fomento de la actividad empresarial, como el “Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial” (CIDEM), la “Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació” y las propias universidades públicas catalanas. El resultado es la escenificación de una especie de complicidad absoluta entre el Estado (en este caso la Generalitat) y los intereses privados.”
“Los becarios que no tienen previsto fundar ninguna empresa y que evitarán en lo posible trabajar en una multinacional asisten con resignación a unas mesas redondas sin ningún interés para ellos, pese a llevar títulos tan sugerentemente exhortativos como “Crea la teva pròpia empresa”, “Ara és el torn de l’empresa”, o “Millora les teves oportunitats laborals gestionant els teus contactes”. “El segundo día se elabora un “proyecto de innovación”, lo que obliga a todo el mundo a inventarse y a presentar ante los demás un producto cuya pertinencia reside únicamente en sus buenas perspectivas de mercado.” “Las actividades en pequeños grupos, por su parte, parecen sacadas de un manual de formación para comerciales. Los discursos de los “dinamizadores” aparecen salpicados con la terminología anglosajona del marketing y de las recetas para la gestión de recursos humanos.”
“El mensaje central es que a los doctores recientes les llega la hora de venderse, de circular como un producto intercambiable por el mercado laboral, compitiendo entre ellos y tratando de hacerse imprescindibles para unos empleadores que, por el secular retraso y la estrechez de miras de nuestro empresariado, no valoran lo suficiente su perfil. Un perfil que, por otro lado, se desvincula absolutamente del ámbito de especialización de cada uno, de su condición de expertos en algo, porque en realidad las empresas demandan otras cosas. Así, el trabajo realizado durante el doctorado pierde toda sustantividad y es reducido a una apariencia de habilidades procedimentales: lo único que demuestra es que la persona es disciplinada y capaz de esforzarse en algo durante cuatro años.”
“La metodología aplicada en las “Jornades Doctorials” tiene los ingredientes perversos de la dinámica de grupos. Los participantes llegan sin mucha idea de lo que allí va a ocurrir, en todo caso con alguna referencia vaga de los compañeros que asistieron en años anteriores. La subdivisión de los participantes, al principio desconocidos entre sí, en pequeños grupos heterogéneos pretende sacar partido de las simpatías y afinidades que surgen naturalmente durante la convivencia durante cuatro días. Se promueve la cohesión y la identificación grupal para aplacar los ánimos más bien hostiles con que muchos llegaron el primer día. Si bien, como es evidente, no se logran grandes cambios en las convicciones más firmes de las personas, sí que se neutralizan en cierta medida las resistencias más abiertas, permitiendo la gestión de un gran grupo que, al fin y al cabo, está encerrado contra su voluntad.”
“Pero esto no significa que una parte de los participantes no expresen su desacuerdo con la versión hegemónica de lo que debe ser el futuro de un doctor. En el propio grupo pequeño hay espacios para la expresión de la disidencia, que es canalizada a duras penas por los “dinamizadores”, a costa de su propia capacidad de resistencia psicológica, en un contexto en el que desempeñan un rol de parachoques. En efecto, ha habido grupos que se han negado a diseñar un producto innovador, o que lo han hecho en clave satírica, personas que han boicoteado alguna actividad (obligatoriamente) lúdica proponiendo una alternativa mucho más atractiva, e incluso algún pequeño motín nocturno con reivindicaciones festivas.”
“En definitiva, el mensaje de las “Jornades Doctorials” contiene el sesgo de la confusión, hoy tan generalizada, entre investigación e innovación, entre ciencia y tecnología, entre conocimiento y utilitarismo, con el reduccionismo que provoca valorarlo todo desde el punto de vista de la aplicación y la rentabilidad.”
Irene Sabaté Muriel
Becaria predoctoral de la Generalitat de Catalunya.Novembre 2007
[Extractos. http://uabprecarietat.files.wordpress.com/2007/11/jjdd.pdf]
PER A MÉS INFORMACIÓ: LINKS CRÍTICS
www.investmentwatch.org, www.transnationale.org ,www.corpwatch.org, www.Corporatewatch.org, www.attac-catalunya.pangea.org ,www.observatorideute.org , www.sepc.cat, www.ie-ei.org, www.flatec.org, www.ecoledemocratique.org, www.debtwatch.org , , www.corporateeurope.org, www.aep.pangea.org, www.forumeducacio.org, www.educationisnotforsale.org, www.revoltaglobal.net, www.espacioalternativo.es, www.ste.es, www.cgt.es, www.precarietatuab.net, …
PER A MÉS INFORMACIÓ: LINKS OFICIALS
Aquestes són les webs dels Països Catalans que aglutinen la majoria e links d’entitats públiques, de dret públic o entitats que corresponen a la iniciativa de les administracions.
http://europa.eu.int/comm/education/index_en.html, Comissió Europea, area d’ensenyament.
www.aneca.es, agencia nacional de evaluacion de la calidad, de l’Estat espanyol.
http://wwwn.mec.es/univ/jsp/plantilla.jsp?id=3501, ministerio de educación,de l’Estat espanyol, enllaç directe amb l’àrea de l’EEES.
http://www.education.gouv.fr/europe/politiques_educatives.htm, ministeri d’educació de l’Estat francès enllaç amb Bolonya.
[1] Per a més informació sobre metodología de assemblees, posseu-vos en contacte amb l’Assemblea de Lletres (UAB), que estàn treballant aquest tema i tenen materials útils. http://asslletres.blogspot.com/

[2] Financial Times, 12/09/2005
[3]“The Knowledge web, People power fuel for the new economy” (2000), estudio realizado por la banca Merryl Lynch.
[4] Financial Times, 12/09/2005
[5] Això no vol dir que mai la universitat no hagi estat democràtica al seu accés!
[6]http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/7786
[7] P.e. Sociologia de la Familia. Optativa de la Llicenciatura de Sociologia, forma part del primer any del Màster en Política Social i Treball (Màster Oficial UAB). A la mateixa aula “conviuen” estudiants de Llicenciatura i de Màster, però pels estudiants de Màster aquesta matèria es mesura com a crèdits ECTS.
[8] Ara per ara, el crèdit de Màster és més baix que el de l’antic doctorat. Però, els Màsters tenen més crédits que els doctorats, per tant, ja actualment costen el mateix. Això no pot ser motiu de tranquilitat car la voluntat de la LOU és la de que la quantitat que paga l’estudiant s’acosti progressivament al cost real dels estudis. És per tant, previsible i més que constatable, la pujada anual de les taxes i preus del tercer cicle. Val a dir que tot indica que en breu aquests podrien pujar, recordem que al Desembre d’aquest curs 2007/2008 el Consell de Govern de la UAB ha proposat quadruplicar el preu pels estudiants extracomunitaris per cobrir el dèficit de finançament que la Generalitat s’ha negat a avançar. Des de la PMDUP interpretem això com el pas previ a una pujada generalitzada dels preus, en la mateixa línia que anuncia la LOU i com ocorre als països europeus que ja han aplicat Bolonya.[Veure Llibre Negre Bolonya, ESIB (2005)The Black Book of the Bologna Process: “Bologna à la française – le LMD”. http://www.elsepc.org/documents/blackbook.pdf].
[9] Només els anys de docència.
[10] Per aprofundir en el model de carrera docent fet per la UAB i que volen imitar a la UPF i la UB. www.precarietatuab.net (documents). Hi ha un estudi crític dels efectes d’aquest model de carrera.
[11] El castellà és l’idioma oficial i exclusiu al 30% del Màsters Oficials de la UAB al curs 2007/2008 segons la pròpia web oficial de la UAB a l’abril de 2007.
[12] Fins a la Declaració de Londres (abril 2007) l’EEES està constituit per: els païssos de la UE-15+ Ampliació 2004 (República Checa, Chipre, Eslovaquia, Eslovenia, Estonia, Hungría, Letonia, Lituania, Malta y Polonia)+ Bulgària, Islàndia, Noruega, Suissa, Rumania, Croàcia, Turquia, Albània, Andorra, Bosnia-Herzegobina, Montenegro, Rúsia, Servia, Vaticà, Armènia, Azerbayàn, Georgia, Moldavia, Ucraïna. La propera reunió és a Leuven/Louvain-la-Neuve el 28-29 d’abril de 2009.

[14] Des de el seu anunci com a “mesura-estrella” en lloc de les beques de tota la vida l’oferta de beques-prèstec del MEC ha canviat lligat a les mobilitzacions estudiantils. Si al 2006 la proposta eren crèdits d’entre 2.500-6000€, el primer any sense pagar i a amortitzar al següents dos anys amb els interessos del primer acumulats mitjançant quotes mensuals iguals. Avui, segons l’Ordre ECI/1702/2007, de 12 de juny la cosa és diferent. Fins a 6.000€+ 21 mensualitats de 800€ durant la realitizació del màster ; dos anys sense pagar (carència es diu) i es comença a pagar a partir del tercer sense interessos només si la renda anual de l’estudiant supera els 22.000€ (1.500€/mes en 14 pagues), si en 15 anys això no ocorre, no s’ha de tornar. L’accés al préstec no depén del nivell de renda i la partida pressupostària total és de 50 millons d’euros. La Generalitat estableix beques-crèdit, en la primera llínea del MEC, fins a 30.000 euros, tres anys de moratòria, el quart es paga sí o sí amb interessos Euribor+1.25% + revisió anual.
[15] Els Llibres Blancs de cada llicenciatura/diplomatura es poden consular a la pàgina de l’ANECA. http://www.aneca.es/activin/activin_conver_LLBB.asp.
[16]Departament of Health, Education and Welfare USA, 1973. Citat a “L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i el model educatiu en l’època de l’hegemònia del capitalisme global” (2006)
[17] En la nostra realitat concreta això es plasma en l'Estratègia de Lisboa, marc en el qual s'enquadren explícitament les lleis que desenvolupen Bolonya a nivell estatal (Llei Orgànica d'Universitats) i nacional (Llei d’Universitats de Catalunya). Amb l'objectiu de ser més una economia més competitiva i elevar la productivitat. A grans trets, la productivitat s'eleva bé mitjançant innovacions tecnològiques, bé reduint el cost de les matèries primeres o del cost que suposa un treballador per a l'empresa. El cost del treballador per a l'empresa és el salari i les prestacions socials, on s'inclouen els costos de formació.

[18]Declaracions a TV3, recollides a: http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/12490/estudiants/es/tanquen/la/facultat/dhistoria/geografia/barcelona/contra/la/reforma/educativa.html

[19]El nombre de persones, sobre el total del tram de la seva edat, que romanen al sistema educatiu.